Aquests dies a València ha esclatat la nova primavera educativa. La ciutat s´ha omplit d´educació, de músiques i de poesies, d´idees i de desitjos, de projectes civils i de somnis de futur. Que ningú ens furte l´esperança, per tant. Massa que sabem que allò que han furtat els lladres populars no ho tornaran mai, perquè ni tan sols ho confessaran, perquè no poden tindre el perdó ni de Déu ni del Papa Francesc, encara que vagen a missa de genollons a que la Mare de Déu dels Desamparats els ampare. Els lladres no tenen perdó si no tornen el que han furtat, i això no ho faran mai els polítics impopulars del gavinot valencià.
Tampoc no mereix clemència el PSOE sanchista (de Pedro Sánchez, no de Sancho Panza, en negar als valencians la possibilitat de tirar escales avall els senadors del PP amb un pacte o entesa. El PSOE, que diu que vol ser federal, ha demostrat una vegada més que no té cap consideració als valencians dins de la seua idea espanyola. De tota manera crec que ara s´equivoca en repetir «los mismos collares con distintos perros».
Perquè ni la presidenta andalusa Díez és un Guerra descamisat, ni el ciutadà Ribera no és l´ucedista Abril Martorell. No és això, companys, no és això. Per això tinc la confiança que no es repetirà el que va passar a la transició. Perquè el president Puig no és el president Lerma. Com el país dels valèncians no és «las provincias» de la transició. O així ho vull veure. Perquè estic convençut que la joventut d´ara té més educació, cultura, trellat i preparació intel·lectual que la del que van dirigir la transició traïda.
S´equivoca el PP intentant despertar els vells fantasmes catalanistes com s´equivoca el PSOE volent humiliar novament els valencians. Perquè ofrenar velles glòries i balafiar el patrimoni és el que han fet els imPPopulars durant més de vint anys, en part per culpa dels errors anteriors d´uns socialistes acomplexats. Per sort ara tenim una nova política «a la valenciana» que espere que tinga ben apresa la lliçó. I per això desitge que la primavera educativa que ompli els carrers i el riu («el riu és nostre i el volem verd», déiem fa 40 anys), tant com la primavera electoral que ja s´acosta, els done una bona lliçó als que no han sabut ni volgut aprendre de la història.
Gràcies, presidents Puig i Morera. Passe el que passe.
