Els que, malgrat tots els entrebancs, fem ús d´aquesta maltractada llengua, estem una miqueta farts i cansats de polèmiques i debats estèrils que no condueixen a cap port desitjat. Per això, no volem que l´Acadèmia Valenciana de la Llengua es plantege «pactes» absurds, inútils, sense dignitat i en peu d´igualtat, amb entitats subvencionades i instrumentalitzades pels governs anteriors, de la caverna, per impedir qualsevol avanç en la normalització del valencià. Seria com fer un viatge on les aventures i les coneixences no tenen cap trellat. Seria com si la Vicepresidenta i Consellera d´Igualtat i Polítiques Inclusives, Mónica Oltra, plantejara un pacte amb l´arquebisbe, Antonio Cañizares, per fer la Llei valenciana per a la igualtat efectiva i no discriminació de les persones lesbianes, gais, transsexuals i bisexuals...
Vulguen o no vulguen, els nostre acadèmics, la malaltia que pateix la nostra llengua ja no és la manca d´una normativa clara i assequible per a tots els parlants. Avui, disposem d´eines útils per a l´ús normatiu de la llengua: universitats, professors, gramàtiques, diccionaris, llibres de text, literatura... Ja no partim de zero i la llengua no té cap problema per ser usada amb criteris científics en tots els àmbits d´ús. La malaltia que pateix la llengua encara és la manca de normalització: el fet d´estar bandejada de la majoria d´àmbits d´ús més formals. Els problemes que tenim en usar-la quan anem al metge, als jutjats, a les administracions i... I, això, no ho pot resoldre cap acadèmia. L´AVL no pot resoldre el problema de la normalització, però sí que pot fer molt de mal, si s´acosta a posicions acientífiques que demonitzen la col·laboració necessària entre tots els territoris que parlen la nostra llengua... La unitat de la llengua és fonamental per a la seua supervivència. Els mitjans, les editorials i les empreses en general necessiten un mercat ampli on siga rendible usar el català. Des del punt de vista econòmic, no va a ser possible doblar totes les pel·lícules o traduir tots els llibres a les tres varietats del nostre domini lingüístic. La solució és que convisquen totes les varietats i que el personal les conega. La reciprocitat, com proposa el nostre govern, en els mitjans és fonamental. Cal respectar les diferències dialectals, però buscar-ne més de les que hi ha o dedicar-se a aguditzar-les serà letal per a l´idioma.
Les xarxes socials són la prova més clara que tenim de normalitat. En la xarxa, els usuaris que fan servir el català es comuniquem sense cap tipus d´entrebancs ni complexos en totes les varietats lingüístiques. No cal insistir en les diferències ni en les fractures.
