La velocitat climàtica, o el simple pas del temps
„que sempre canvia„, està ara mateix produint, sobre unes setmanes acalorades, el sorpasso roig de les roselles, i les cireres. I passarà de llarg l´impossible brexit „impossible que els votants britànics ignoren què els interessa.
I després, arribarà i se n´aniran el blat, i les olives, i ja s´animaran les mandarines... I no passarà el Grexit quotidià de la majoria dels grecs, i de tots els que hi arriben des d´Àsia i Àfrica. I vés a saber el Crexit „de Catalunya„, almenys com a dieta conversacional, o xerrameca amenaçadora, o llarg somni.
¿I les pròximes anomenades elecciones del 26 de junio? No és fàcil de descartar que calga tornar a acarar en una altra avinentesa d´ací uns mesos, o uns anys... el sorpasso real. O siga, la necessitat imperiosa del canvi polític, concretat així: que ja no governe el partit que ganduleja entre corrupcions pròpies i sofriments de tots.
Així, el manual d´eixe sorpasso comença per recordar d´on ve la paraula italiana: dels anys posteriors a la Segona Guerra Mundial, quan era possible que el PCI sobrepassara la DC. ¿Està clar? L´esquerra i la dreta. ¿I per què no va passar, a més de per les pressions antidemocràtiques dels Estats Units i altres estats europeus? Perquè les esquerres „o senzillament, el progrés, alguna il·lusió social compartida„, només guanyen quan van unides. I no quan, delirants i afuades, volent-se sobrepassar les unes a les altres, acaben provocant el sorpasso de les, diguem-ne esperances majoritàries.
Per si l´explicació de la paraula pareix banal, adduiré „abans que ens sobrepasse el final afuat de la columna„ dos significats del mot. Així, l´anomenat Fiat 147 Sorpasso; sí, alegre, juvenil, eficaç, però: ¿algú traurà 147 diputats en les eleccions, embolicades igualment per a sobrepassats i sobrepassadors?
Per si de broma tampoc s´entén l´avís sobre la delirant manipulació del mot per part d´alguns implicats en la necessitat del canvi polític, toquem el cor: la pel·lícula Il sorpasso. Els dos papers essencials „el quaranté templat, i el jove ingenu„, no mancats d´optimisme, allí els representen el templat Vittorio Gassman, i un jove Jean Louis Trintignan... ¿I el final de la pel·lícula?
