La conversació haguera pogut derivar cap a qualsevol tipus de contingut. Reduït grup d´amics reunits en un tranquil restaurant una nit de divendres, per encetar amb gust el cap de setmana. La jugada del destí va fer que, després de parlar de Muhammad Alí i de Víctor Erice, o justament abans, aparegueren, en boca d´algú de nosaltres, dos paraules que conformen el valor de la nostra Comunitat Valenciana: Francisco Camps. Advertisc. D´ací només poden derivar-se dubtoses conclusions pel context boirós de les copes de vi (contundent monastrell alacantí) i dels brindis per l´exaltació del moment.
Situem-nos. Donem per veritables moltes de les acusacions vessades sobre la seua persona i, posem per cas, que va acceptar regals, fins i tot corbates de mal gust, que coneixia tota la trama d´orange market (gràcies als promotors per un nom tan idoni, no passava des de Naranjito), de la gurtel, que no va sospesar la llarga ombra d´Urdangarin i alguna que altra fotesa papal. Quina culpa té ell? De què se l´acusa ? és que acàs els ha anat malament als valencians? Ni ho entén ni ho entenem. Quan algú entra en una secta o en un partit polític (una empresa), com quan entraves en la mili, només se t´exigix, clarament, una qualitat: lleialtat total. Arribats a aquest punt, Francisco Camps ha guanyat, ni que siga moralment, el seu judici a la vista dels comunitaris valencians. Totes les actuacions que ha fet han estat, segons les seues paraules, per Espanya, per València i pel Partit Popular. Cert, ell ha contribuït a tal quantitat de guanys per a la seua empresa que ha aconseguit crear l´ homogeneïtzació perfecta entre valencià, ofrenador de noves glòries a Espanya i votant , declarat o no (ahí s´ha de seguir treballant, senyora Bonig, que ho està fent molt bé) del PP. És incomprensible que Mariano Rajoy, capitost empresarial, no s´haja oferit, clarament, a restablir l ´honorabilitat d´un treballador que només ha demostrat el seu amor a uns valors inculcats des de l´inefable xamfrà del carrer Gènova, al qual hauríem de peregrinar tots els valencians. I ho dic per la solidesa/maduresa que ha demostrat aquesta comunitat valenciana en els darrers comicis electorals.
Us preguntareu si aquest article s´ha de llegir en clau d´ironia però us puc respondre que, a aquestes altures de convivència comunitarivalenciana, no ho sé ni jo mateix.
