Josep Arasa Barberà va nàixer el 1874, a Santa Bàrbara (a la comarca del Montsià) i va morir a Vinaròs, el 1936, pocs dies després d'iniciada la guerra pel general Franco. Va ser, per tant, un mes dels capellans que, malauradament, va perdre la vida com a conseqüència dels actes revolucionaris i descontrolats que precipità el colp d'estat de Franco. Va estar rector de Fres, Bel, Sant Rafael del Riu, Ulldecona, Xert i Santa Bàrbara i, si ara el recordem és perquè, gràcies a l'esforç de l'editorial de Benicarló, Onada Edicions, i del suport de l'Ajuntament de Xert, acaba d'aparéixer un volum que conté una història local d'aquesta darrera localitat, fruit del treball d'historiador i erudit de mossén Arasa.
Podríem dir que l'elaboració d'històries locals va ser constant, al nostre territori, pràcticament des que Rafael Martí de Viciana, al segle XVI, s'esforçàs per donar-nos una visió del país a partir dels seus diferents «espais»: el reialenc, els territoris pertanyents a les cases nobiliàries i les terres -amb cenobis inclosos- que eren propietat de l'església. Segurament, Viciana degué ser el primer a redactar històries locals amb la intenció de constituir la història del regne de València. Després, durant el segle XVII i els següents -i, especialment, al XIX-, conforme les nostres poblacions anaven arribat a sentir-se poc més que una aglomeració de cases i de carrers, algun erudit local -capellà, frare, metge, apotecari, notari, etc.- s'anà encarregant de construir un relat històric de cada vila, de cada poble, amb major o menor encert, fent la tasca dels cronistes que, en alguns llocs, acabaren esdevenint «oficials».
Josep Arasa Barberà va redactar una interessant i rica història de Xert que va quedar manuscrita i que, si ha arribat a nosaltres, ha estat pràcticament per atzar -com passa en molts casos. Ara, la transcripció d'aquelles llibretes manuscrites han donat com a fruit el volum publicat recentment -amb pròleg de Vicent Pons Alós-, que conté l'obra -transcrita i curada per Maria Milagros Cárcel Ortí, Josep Messeguer-Carbó i J. Antoni Micó Navarro- i un estudi introductori de Messeguer-Carbó, i que ens reporta perfectament l'activitat erudita i pacient d'aquell capellà que -potser- amb aquells treballs -i d'altres- pretenia elaborar una història de la diòcesi de Tortosa, i que ara, amb aquesta excel·lent publicació, arriba pòstumament a les premses, transmetent-nos dades i textos que, en molts casos, ja han desaparegut.
