Vés a ca la tia en una escorribanda i que et deixe un carregador de mòbil, que el meu no el trobe i el de la teta s'ha espatlat». Eixa encomanda d'una mare al seu fill menut la vaig sentir fa tres o quatre setmanes a la porta de sa casa. Em va cridar l'atenció, gratament, l'ús de la paraula «escorribanda», dita per una llicenciada universitària i docent, encara que fóra en un context familiar. És un substantiu molt usual en molts indrets de la nostra llengua. Fa referència, com sabem, a 'escapada, correguda i anada ràpida de poca duració'. El Diccionari normatiu valencià l'exemplaritza amb la frase «Vés a la botiga en una escorribanda i porta'm una botella d'oli».
Una joia lexicogràfica de la nostra llengua com és el Diccionari català-valencià-balear hi inclou eixa paraula i informa que s'usa en la variant valenciana, al Penedés i al Vallés; és per tant d'ús valencianocatalà, però a pesar de la seua catalanitat, també, el diccionari de l'Institut d'Estudis Catalans no la registra en les seues pàgines. Què hi farem! En castellà tenen «escurribanda», però té sentits diferents de la nostra paraula comentada ací. Una «escorribanda» la podem fer, o no, depenent de la pressa que tingam, en una «correra», que és 'carrera, correguda', en usos familiars i col·loquials. La inclouen el DNV i el DCVB, que també registren una altra accepció, com és 'teula que es col·loca amb la concavitat cara amunt perquè s'escole l'aigua de la teulada'. El diccionari d'Alcover i Moll també n'arreplega una altra, d'accepció, 'ganes de córrer', «No córrec perquè no tinc correra». «Amb presses i correres» és una locució pròpia de la nostra parla. I una 'correguda' és 'l'acció de córrer una persona o un animal i 'carrera, en el sentit de córrer' , però com sabem és també 'espectacle taurí, en què es lidia el bou, li posen les banderilles i li claven l'estoc', acte al qual no s'ha de denominar mai 'cursa de bous'.
Una cursa és una carrera en el sentit de competició, però mai ha de servir per a referir-se a les corregudes de toros, com resava un cartell d'una corporació municipal en els anys de l'enlluernament noucentista, dècades dels 70-80 del segle passat. Els toros braus no fan curses ni carreres en les places, ja tenen prou amb la lídia, les banderilles i l'estoc.
I a banda de fer-ho amb una correra o de manera més pausada, una escorribanda també la podem fer «corrents» o «corrent» com la correra. Però no hem de confondre eixes dos paraules o formes. «Corrent» té el significat de 'de pressa, apressadament, de manera precipitada', «Anem corrents, que es fa tard», «Tot ho fa corrents, a grapats, sense parar-se a pensar». També tenim la locució «De pressa i corrents». Per la seua banda, «corrent», sense esse final, és el gerundi de «córrer», «Anava corrent, he entropessat i m'he fet mal en el genoll». I no és «correguent», que els gerundis, normativament, no s'acaben en «-guent».
