Són vora les 18.30 de divendres 16 de setembre. La plaça de l´Ajuntament a vessar de gent. Una actuació acrobàtica concentra l´atenció just en l´espai que sembla haver-se adequat per a espectacles de mim, però les taules disposades a l´aire lliure per bars i cafeteries i els carrers adjacents no estranyen la festa. Jo, que no he pogut fer-me amb un bon seient, m´empapusse de sorolls i veus amb tot el ric mostrari de frases fetes i expressions del terreny. M´hi sent còmode i sé que aquest ambient no decaurà en tot el cap de setmana.
Fa molts anys que vaig amb la meua família a la Mostra Internacional del Mim a Sueca i en fa encara molts més, vint-i-set, que aquest esdeveniment es produïx en aquest poble de la Ribera. Si ja és difícil engegar una iniciativa tan complicada en un indret poc turístic, podem imaginar-nos el mantenir-la en el temps i augmentar-ne el prestigi. No és cap casualitat que Sueca ho haja aconseguit. Ja en la crua postguerra, tota una colla d´intel.lectuals anònims, amb inquietuds en tots els camps de la cultura, posaren les primeres llavors que venen donant, sense intermitències, els seus fruits. Podem recordar alguns dels escrits amb detalls costumbristes de Fermí Cortés o l´esforç bibliogràfic de Carrasquer Artal per constatar el talent suecà. Jo he tingut la sort d´escoltar tot un suculent anecdotari. Però del conjunt destaca la figura totèmica de Joan Fuster que volgué exercir el seu mestratge des del número 10 del carrer Sant Josep. Sueca s´acostumà a la visita d´intel.lecuals, atrets per la lletra i pels arrossos, sempre amb la cloenda d´una esperada sobretaula. I des de la seua talaia perifèrica, Desde mi pueblo, l´instaven a parlar del panorama polític de la transició en la revista Por favor, agosarat projecte cultural conduït per Forges, Perich i Vàzquez Montalbán.
Si Fuster sabia que el País Valencià seria d´esquerres o no seria (tristament premonitori), Sueca també sap que serà fusteriana o no será. I sap que el mim, o la capacitat d´expressar sense vergonyes pensaments, sentiments i emocions li va bé a un poble, el valencià, tan amnèsic dels seus origens i de la seua història. Sueca agafa enèrgicament, i des de fa temps, el relleu d´un cap i casal, La malquerida de Rafael Chirbes (atribut respectuós i afectiu alhora) , que per renegar de la seua identitat, no sap, certament, cap on dirigir-se.
