A Madrid han hagut de tornar a restringir el trànsit a causa de la pol·lució de l´aire. I novament Esperanza Aguirre s´ha queixat. Pobreta! el passat dia 28 hagué d´estar confinada a sa casa, ja que la matrícula del seu cotxe no és un número parell i no li estava permés circular aquell dia. En fi, la insensibilitat i la poca vergonya d´aquesta dona no té límits. Perquè tots sabem que la capital d´Espanya té l´aire contaminat i alguns episodis atmosfèrics obliguen a prendre mesures. També Barcelona i València i més ciutats poden arribar a la mateixa situació. I tots ho hem de saber. Cal molta ignorància per no entendre els fets, encara que és comprensible que algunes persones es queixen dels entrebancs de mobilitat que els suposen les mesures preses. Però una responsable política no pot utilitzar la demagògia en qüestions tan importants per a la salut de la gent. Perquè, no ens enganyem, l´aire contaminat és tòxic i qualsevol possible solució que s´adopte al respecte passa, entre altres mesures, per restringir l´ús dels cotxes. Per tant hem de dissenyar un futur ben pròxim lliure d´emissions contaminants. En el cas que ens ocupa, el monòxid de carboni i els hidrocarburs resultants de la combustió en són la causa principal. Cal per tant aplicar un sistema de mobilitat que prescindisca d´aquests factors, és a dir, restringir al màxim la circulació dels cotxes actuals i fer un trànsit ràpid als elèctrics o similars.
Però, a més, també el transport és un dels principals generadors d´emissions de CO2, principal causant, juntament amb el metà, del canvi climàtic. I açò, ho sabem, no és cap broma. El desgel de l´Àrtic, la disminució de les glaceres de l´Himalaia i altres, el clavill en el gel de l´Antàrtida, bé que ens estan avisant. No podem adormir-nos i continuar amb l´actual model de vida. Hem de canviar ja nosaltres i, alhora, exigir decididament i sense reserves, que el model energètic generalitzat canvie.
Al respecte tenim unes bones noticies a considerar: segons el Fòrum Econòmic Mundial, l´energia solar, (també l´eòlica) en molts llocs ja és més barata que la dels combustibles fòssils. A Canàries, per posar un exemple pròxim, el cost de producció de l´energia fotovoltaica ja suposa la meitat del preu de venda en el sistema elèctric. Però els que estan fent esforços respecte d'això són els països emergents. Per exemple, l´any 2015 van gastar en produir aquesta energia més de 154.000 milions de dòlars, mentre que els països més rics no van arribar a aquesta xifra. D´altra banda, més de 30 països ja han assolit la paritat entre energies netes i energies brutes. Això sense haver de subvencionar la solar. I per fer-nos una idea, els entesos ens assenyalen que cada dia s´instal·len al món uns 500.00 panells solars.
El canvi és necessari i possible. A què esperem?
