La conjunció «doncs» s'utilitza erròniament moltes vegades en escrits o en intervencions orals llegides (en la parla col·loquial i espontània pràcticament no la usem els valencianoparlants). En moltes ocasions hem pogut llegir en textos periodístics i en blogs, i sentir en alguns discursos no totalment acurats, frases com «Votarem negativament, *doncs no ens han convençut els arguments del president», «Continuem en el mateix treball, *doncs no en trobem un altre millor», «Els membres de l'oposició abandonaren el Ple, *doncs no acceptaven els maltractes de l'alcalde». En totes eixes frases la conjunció "doncs" no és correcta; les conjuncions o nexos corresponents, en eixos sentits, són, principalment, «perquè», «ja que», «donat que», i també, en eixes o en frases paregudes, «vist que», «atés que», «puix que», «per tal com», «com que». Per tant, les frases anteriors són normativament (i comunicativament també): «Votarem negativament, perquè no ens han convençut els arguments del president», «Continuem en este treball, ja que no en trobem un altre millor», «Els membres de l'oposició abandonaren el Ple, perquè no acceptaven el maltracte de l'alcalde». La conjunció «doncs» és consecutiva, equivalent a «per consegüent», i denota la conseqüència o conclusió d'allò que precedix.
S'ha d'usar en frases com «No vols eixir a passejar? Doncs queda't en casa», «Així, doncs, tot el que deia era mentira», «Has actuat molt malament, doncs ara atín-te a les conseqüències». Com a regla pràctica de l'ús o no de la conjunció «doncs», s'ha de tindre en compte que sempre que pugam escriure o dir «perquè» o «ja que» no usarem «doncs», com en les frases dels exemples esmenats més amunt. En la majoria de casos eixa conjunció, quan s'usa correctament, és canviable per la locució adverbial, també correcta, «per tant», com en «No has passat de curs, doncs/per tant no vas al festival del Fòrum», «Hem trobat la caixa mig buida, doncs/per tant no podem complir alguns dels compromisos que férem».
No és canviable en casos com «Plou, doncs quina gràcia que em fa», «No hauràs sigut tu, el de l'accident? Doncs sí». La confusió i les errades en l'ús d'eixa conjunció les provoquen, potser, per una banda, el mimetisme d'equiparar-la amb la castellana «pues», ja que eixe nexe castellà té també valor causal com en «Díselo tú, pues es a ti a quien ha ofendido». En eixos casos hi ha certa tendència a usar «doncs». Doncs no, com hem apuntat. Quan podem dir o escriure les causals «perquè» o «ja que», no usarem «doncs», «Dis-li-ho tu, perquè/ja que és a tu a qui ha ofés». Per altra banda, el fet que la referida conjunció siga pràcticament inexistent en la parla habitual valenciana hi afegix dificultat. Sense ànim de molestar cap puriste/a, apunte la conveniència, com també indica algun lingüiste ben solvent, com Juli Martínez Amorós, de la Universitat d'Alacant, que s'admeta, en contextos col·loquials, la forma «pos», que s'usava profusament (i s'usa) en l'oralitat i té tradició escrita en sainets i en alguna altra classe de textos dels últims tres segles. No acceptar-la aboca al «pues», autènticament castellà.
