De bon matí tinc un vici confessable que m´agradaria que fora més controlable, però sovint em pot: el de fer un repàs exprés a les xarxes socials, el correu electrònic, el whatsapp... És obrir l´ull i ja tinc el mòbil a la mà. Després de sonar l´alarma, intente convèncer-me de que posar la mirada en la pantalleta m´ajuda a espavilar-me, però realment és una excusa per a no reconèixer que és una vaina el picar l´ham tan prompte. Si més no, la que triem com a primera activitat al matinar potser influirà més en el succeir del dia que tocar terra amb el peu dret, i el mateix passa amb l´última cosa vista abans d´alçar les cames i vinga la son.
«Conec la por, però la passió em fa valent». De desdejunar esta classe d´idees no crec que poguera embafar-me mai. Sort trobar-me amb este tipus de contingut amable! Esta frase de Paulo Coelho fou la primera que vaig llegir ahir quan em despertí „donat que m´aparegué en forma de record facebookià„ dins de la secció Un dia com hui del carallibre que pretén refrescar la memòria sobre publicacions que hem fet anys anteriors. Comproví com entraven les lletres al meu enteniment i retornaven les emocions guardades fa temps quan certes iniciatives d´avançar estaven en projecte. Notí l´efecte nutritiu d´assimilar-les de nou quan ni tan sols havia menejat el cap del coixí: una barreja de motivació i desconcert davant de tanta profunditat conceptual sí que és un còctel estimulant i reviscolador per a mamprendre la jornada.
Valentia, inspiració, passió... són interessants paraules que cobren diferents significats segons qui les pronuncie i segons quin siga el bagatge cultural. Però en elles hi ha intrínseques unes vitamines per a la ment que venen de categoria per a la passada de grip, la costa de gener o qualsevol moment. El secret està en canalitzar-les malgrat la complicació d´atendre la realitat amb tots els sentits, perquè el bombardeig psicològic-mediàtic al que estem sotmesos és un obstacle difícil de franquejar que sovint „no sempre„ bloqueja l´esperit creatiu.
Deia el pensador Zygmunt Bauman que „irònicament„ les xarxes enredren les relacions humanes enlloc de facilitar-les. Amb l´era d´internet tot és pim, pam, pum! Si és d´ahir, ja és antic. Agarra el pen, posa el pin, obri l´app, quin és el puk? Si puc o no puc fer quelcom depèn tant d´eixe entramat sistemàtic i tecnològic „que ajuda tant com despista„ com de si vull? «No tots els ulls tancats dormen, ni tots els ulls oberts veuen». Supose que la qüestió és: què és el que es bull?
