Es evident que el rei en Jaume, quan narra al Llibre dels feits com va ser engendrat, reflecteix poc del que, en la cultura popular del país, devia de circular, fomentat per trobadors i joglars. Jaume I va callar els detalls que no li semblarien de bon gust, tot i que no s'està de dir-nos, per exemple, que son pare, el rei Pere el Catòlic, quan va morir a Muret, fou perquè «aquell dia que féu la batalla, és cert que avia jagut ab una don» i degué deixar-lo tan dèbil allò que «a l'evangeli no poch star de peus, ans se assech». Tanmateix, en recontar-nos les notícies que circulaven sobre la seua concepció, només ens diu que «aquella nuyt que abdós —el rei i la reina— foren en Miravall, volch nostre Senyor que nós fóssem engenrats».
Són, però, l'encara sense identificar plenament Bernat Desclot i el cronista de Peralada senyor de Xirivella, Ramon Muntaner, els qui narren amb més detalls, a les seues cròniques, com va ser concebut el rei en Jaume. Resumint-ho molt: el rei en Pere i la reina Maria de Montpeller, no devien fer cap ús del matrimoni i els vassalls temien quedar sense successor legítim, de manera que, aprofitant el rei estava «enamorat» d'una senyoreta, li feren creure que, si anava a un determinat lloc, es gitaria amb ella. Aquesta senyoreta, però, havia posat com a condició que tot ho havien de fer sense llum. El rei, que degué acceptar encantadíssim la condició, hi anà, va jaure amb ella —en realitat, la seua esposa, a qui no reconeix fins que es fa de dia— i, per a gran ventura de tothom, va ser engendrat Jaume I.
Cal afegir que hi havia hagut un temps de preparació amb el clergat demanant la intervenció de Déu en un afer tan íntim i que, durant aquella nit, els prohoms de Montpeller —lloc on es va substanciar l'acte reial— no pararen de pregar, per tal que tot anàs en la direcció que s'esperava.
Aquests detalls —molt ben perfilats, especialment per Muntaner—, Jaume I no els va reproduir al seu text, però, devien de pesar en la manera en què es veia a ell mateix, i així s'evidencia quan, en contar-nos com va nàixer, el 2 de febrer de 1208, ens ho descriu amb certes ínfules messiàniques.
Deuen ser, aquestes qüestions dels amors i els embarassos, coses dels reis, que dels vicis feien virtut i, en les cròniques, se les revestia de gran misteri.
