Quines coses. Quan era menuda, m´agradava prou la festivitat de hui. Albal „el poble que m´ha vist créixer„ tanca cada 3 de febrer les seues tendes i escoles per a homenatjar l´onomàstica del seu patró: Sant Blai. Recorde que anàvem a l´ermita de Santa Anna i en el replà recollíem dolcets i porrat de les paraetes. Sempre aconseguia que em compraren un joguet. Un d´eixos típics dels mercats ambulants, senzillet i barat, però per a mi era un xicotet gran tresor que feia meu en un dia normal que esdevenia en especial.
Hui en dia qualsevol monicot pot tindre-ho en qualsevol moment, pel que potser ja no té el mateix trellat ni el mateix valor. Si més no, el consumisme exacerbat també es passeja per les fires que es fan amb la santa excusa. La gràcia ja no està en anar a per quicos, ametles „armeles, per als albalencs„ i castanyes sinó en dotorejar cada parada de troballes artesanals i de tot tipus d´articles diversos que „en alguns casos„ podrien considerar-se fora de lloc. Però les tradicions i la cultura són així, van «evolucionant» o „almenys„ van variant. Sovint, és molt típic que es barregen els costums religiosos amb els pagans sense que ens assabentem, i certament no arribem a plantejar-nos massa si creiem realment en el que motiva la celebració o si sabem ben bé de què va.
«Sant Blai gloriós, lleva´m la tos», diu el refrany popular. Per això ens posàvem l´oli beneït al coll „per, suposadament, curar-nos la gola„ ja que a l´apòstol li tallaren el seu i amb això li vingué el títol de protector dels malalts de faringitis i dels otorinolaringòlegs. Fou un metge i bisbe turc, canonitzat per confessions del cristianisme. No és irònic i un poc esgarrifós que també siga el patró dels treballadors i cardadors de la llana, donat que els instruments que utilitzen estos professionals foren els que s´empraren en el seu martiri? A mi m´ho sembla una miqueta. Però pot ser hi haja qüestions sobre el mal, el bé, i el perdó que se m´escapen i no entenc, com eixa medalla que al remat s´endú qui menys s´espera.
Per altra banda, les rondalles d´Enric Valor, la dolçaina i el tabal i la música de Pep Gimeno el Botifarra, destacaran en el poble del moniato „que no del paper d´alumini„; mentres hi haurà també comboi a Bocairent, L´Alcúdia, Sueca, Torrent... Segur que els carrers estaran plens de gom a gom, com si només estiguera «sola en el olvido... en el muelle de San Blas» la protagonista de la cançó de Maná. La vida...
