Escena de fa dos mesos. Un llibret més menut que una capsa de mistos, amb cobertes de blau fosc i imatge d´una mà oberta, i lletra minúscula, ja il·legible per a ulls llegidors i cansats, informa de la Declaració Universal de Drets Humans. El repleguem d´un munt d´exemplars, introduint els dits en una mena de taula-gàbia coberta de fil d´aram rere la qual s´ofereixen al visitant, només entrar a l´estança de la Casa Matutano „on figura que se signaren les Normes de Castelló.
Amb un dolor silenciós, passegem atònits entre onze instal·lacions de l´Exposició #DerechosRefugiados 11 vidas en 11 maletas. Onze vides. Sajad, 15 anys, cap somni i una cadira de rodes. Iman, sense esperança a Idomeni. Aladín rescatat de la mort a la mar i somrient. Suleika, que vol que els seus fills no hagen de ser xiquets soldats. Nya amb un cos ple de ferides de diverses geografies. Zeinaa que passa la vida coberta amb una manta gris. Jeanne que comparteix el poc que té. Iboun fugit del treball de la gihad i ara sense treball. Karim que ha esquivat la mort per 12 països en 10 dies. Morad que diu que l´amor no és un delicte...
Mirem els seus rostres en un trist documental, esperant que tinga èxit de participació el segon Festival de Cinema Ciutadà Compromés, que s´està fent a València. I tornem a les maletes. Semblants a la primera que jo vaig dur de menut. I a les que arrossegaven, fa anys, els emigrants „avis o pares dels visitants de l´Exposició„ a la verema de França, les fàbriques d´Alemanya, l´exili de Mèxic o Rússia.
L´onzé personatge és el de Libertad, una dona gran que demana: Per què repetim la història? Al costat d´un llibre de xiquets víctimes de la Guerra d´Espanya, dibuixant els bàrbars bombardejos nazis, feixistes i franquistes sobre la ciutat que acull l´Exposició, i altres ciutats del Mediterrani, només fa unes dècades.
Cada maleta conté objectes personals, roba, sabates usades en l´aventura. I un mapa amb el trajecte de cadascú: Izmir, Lesbos, Atenes, Sarajevo, Budapest, Viena... I un comentari benintencionat d´un periodista «occidental»: un d´ells conta l´anècdota d´un xiquet refugiat en Idomeni, que l´havia acollit al camp obsequiant-li el seu... caramel·let.
