Fa oloreta de pólvora i de festa... tanta com en fa de conflicte i canvis. Ho veig en els companys que tracten d´adaptar-se a faenes cada volta més precàries entenent la necessitat de no conformar-se amb els mínims drets; ho sent en els comentaris de la gent cansada dels estàndards sistemàtics però avorrida de (re)organitzar-se només començar; ho visc en el dia a dia com qualsevol que està dins d´este món que no para de (re)evolucionar i (re)nàixer dins d´una bambolla d´status quo de temporalitat il·lusòria, eternitat intangible, flexibilitat estancada. Sempre estem processant... però progressem adequadament?
L´adequat no sempre és aprovat i en apertura integral sovint suspenem. «Existir és canviar, canviar és madurar, madurar és creació sense fi», segons Henri Bergson. Així que borinot el que no bote que la diversitat existix, encara que a algú li ofenga. Malgrat tot, Falles, folles, fetes foc. He´t ací una vinyeta que explica les distintes reaccions sobre un mateix element i que proporcionen tanta estabilitat com desequilibri: dos persones situades respectivament dalt i baix d´un número. Per a una la xifra és un 6, per a l´altra és un 9. Ying Yang i un pam de nas, amb la frase: «El fet de que tingues raó, no vol dir que estic equivocat. Senzillament no has vist la vida des del meu costat». Com ajustar-se a les circumstàncies sense sentir-se incòmode, mantenint el positiu de la versió original i millorant el present; sense embolicar-nos en la lluita de poders ni boicotejar-nos el benefici de l´experiència? Els esdeveniments s´afanyen, i quan més resistència posem a la varietat... més agonia i patiment.
Som artesans de la producció de vivències, però caldria aspirar a ser artistes de la connexió real entre elles i nosaltres. El procés creatiu portat a la plaça i al carrer, demostra que les persones poden passar a ser subjectes d´un art que propicie la reflexió a més de la bonicària. Combinar la ironia d´estar viu amb la bellesa de celebrar-ho bé es mereix un monument, tot i que „després d´haver-se alçat al tomb per uns quants„ la majoria es quede amb cara de ninot cremat. El malestar de la diferència és un mecanisme de defensa per la por al desconegut. La pau s´indulta amb transparència, comunicació, participació i practicant la vertadera germanor sabent renyir. Siga que sona Francisco o Paquito el chocolatero, què tal si entonem en RE? (Re)plantejant-nos com a mínim què volen dir de veres conceptes com tradició, innovació i integritat. Què ens quedarem i què s´esfumarà? Si ocorre sense afonar ningú, sí que serà per a ofrenar!
