Fa tres setmanes esta columneta versava sobre el doblet «a posta/aposta», separat o aglutinat, segons el significat. El mateix dilluns en què es va publicar, una lectora em va suggerir que tractara sobre altres parelles lingüístiques en les quals també es dóna el mateix cas, com ara «a part/apart» i «a punt/apunt».
Diu la lectora que en la comunicació oral, encara que es pronuncien igual, no es produïx la confusió, perquè el context ho aclarix, però en l´escriptura eixos doblets, de vegades, es veuen escrits de manera trabucada ortogràficament, probablement, per la influència castellana. Com que els lectors manen, m´hi pose. En valencià, «a part», escrit en dos paraules, pot ser una locució adverbial que significa ´separadament, independentment, sense connexió´, «El feren menjar a part», «El van cridar a part». També pot ser una locució prepositiva amb el significat de ´exceptuant´, «A part de tu, vindrà algú més?», «A part de la Lluna, la Terra no té cap altre satèl·lit»; ´deixar una cosa de costat´, «Eixe tema, deixem-lo a part»; ´excepcional´, «Eixe és un cas a part».
En un sentit pejoratiu, referit a algú amb mal caràcter, de mal comportament, al parer de qui ho diu, tenim la dita «A eixe se li ha de posar menjar a part». Té els sinònims «a banda», «al marge» i altres. Per la seua banda, «Apart», escrit en una paraula, fa referència a ´allò que es diu a part, especialment en una representació teatral.´«M´ho va dir en un apart». Pot tindre també el significat de ´acotació, anotació, comentari´. Un «escoltet»·o una «escolteta», és a dir ´confidència que es diu en secret a l'orella d'algú´, també podem considerar-lo un apart.
L´altre doblet apuntat per la lectora referida és «a punt/apunt». Escrit en dos paraules, és una locució adverbial que té els significats de ´en el moment oportú´, «Arribes a punt per a prendre café» i ´preparat o disposat per a alguna cosa´, «Tot està a punt per a l´acte», «Encara no estàs a punt? Afanya´t que farem tard». Per la seua part, un «apunt», escrit aglutinat en una paraula, és ´una nota o un assentament que es fa per escrit d´alguna cosa´, «Ja he pres l´apunt d´això que m´has comunicat». En plural és el ´conjunt de notes que es prenen a partir d'un escrit, una conferència, una classe´, «Em deixaràs els teus apunts?». En el llenguatge o àmbit artístic és també ´dibuix o pintura que es realitza ràpidament, amb pocs traços, d'una cosa que es té davant, i que servix per a recordar-ne les característiques més importants a l'hora d'elaborar el dibuix o la pintura definitius´, «L'artista ha exposat els seus apunts».
Una altra locució, que de vegades la veiem escrita, equivocadament, de manera aglutinada, és «a penes», que com sabem significa, per una banda, ´de seguida que´, «A penes havia eixit de casa es va posar a ploure» i, per una altra, ´quasi no´, «A penes m´ha mirat», «Als investigats per corrupció, ara a penes els miren aquells que antany els tocaven l´esqueneta». Pobrets!
