Així voldria començar totes les setmanes, com encetí esta. Malgrat la ressaca fallera i el baixó post-cremà, em trobí cantant allò de «mira totes les floretes, com brillen alegres al sol...» Sorgí espontàniament en mi el record de la capçalera dels dibuixets en versió valenciana de Doraemon, de l'estil d'aquells amb els quals cresquérem tots els nanos de la meua quinta i amb un doblatge del qual trobem a faltar grapats de coses a hores d´ara. Estic convençuda que la primavera m´inspira un muntó de bones sensacions que acaben traduint-se en melodies lleugeres i mel per a la gola. Sempre hi ha asprors que llimar i embolics que aclarir, però fa goig sentir les ganes renovades. Amb l´astènia, les dificultats pròpies, les alienes i tot, sembla endolcir-se la vida quan apareix en escena l´estació del floriment. Seria massa entusiasta aspirar a que l´esperit artístic es contagie per via directa i s´escampe sense mesura, arribant a un fum de gent?
No crec que siga casualitat que el 21 de març fora la diada mundial de la poesia i que el 22 ho fou de l´aigua. Són elements naturals que broten de l´essència de la terra i fan germinar altres agents metamòrfics que „vitals i necessaris com són„mereixen atenció i cura. No es tracta tan sols d´afalagar l´obra de poetes històrics com Ausiàs March i Vicent Andrés Estellés o descobrir amb interès poetesses contemporànies com ara Isabel García Canet i Susanna Lliberós. Es tracta de prendre consciència que no es pot obligar a ningú a que estime el fluir de les lletres i els somnis líquids, però sí cal donar-los lloc i defendre el brollador literari de qualsevol persona o entitat que impedisca „per acció o omissió„ que el cabal circul·le i seguisca sent el més net possible. Costa mantindre els versos, les rimes i les tornades dels poemes fets cançó quan la diplomàcia i el negoci pesa més que el do de la sensibilitat derivat en expressió lingüística, poètica, musical... cultural, en general.
Així i tot, «la set no descansa» i és una de les coses que més admire: que independentment de les circumstàncies, els recolzaments o les esquenes voltejades, sempre n´hi ha qui és capaç de traure-li el ritme i l´estrofa al succeir de la realitat i qui està disposat a deixar-se emocionar més allà del tangible. Parafrasejant al pintor Wassily Kandisnki, «l´artista és la mà que mitjançant una tecla determinada fa vibrar l´ànima humana». Mans, ulls, veus, lloms... baldats, desmoralitzats, enèrgics o esperançats, sempre estan les muses rondejant. Si vols, les voràs.
