Recentment he tingut cert contacte visual i auditiu amb toros i toreros. En aquest ordre: he vist, casualment, Tendido cero de La 2, m´he topat amb informació de la fira taurina fallera i m´he assabentat de la imminent baixada de l´iva en el preu de les entrades. Aquestes circumstàncies han dirigit la meua atenció, momentàniament, cap al món de les corregudes de bous. Jo mateix m´hi vaig interessar fa molts anys, llaços d´infantesa m´impulsaven, i, de fet, en vaig assistir a alguna. De seguida vaig desistir d´un espectacle que em va deixar neutre i que, amb el pas del temps, recorde cruel i angoixós.
Al veterà programa de televisió emeteren un documental en què s´exposaven opinions afavoridores i contràries a la festa. M´eren coneguts tres integrants del primer grup: dos d´ells, Fernando Savater i Albert Boadella, s´assemblen en el posat desdenyós i en la deliberada recerca gratuïta de la provocació; l´altre, Luis Francisco Esplá, no ha canviat el to mesurat i poètic ni el barroquisme expressiu des que el vaig oir, pels vuitantes, en el programa Fin de siglo de Pablo Lizcano. Boadella tracta de malalts mentals a aquells que equiparen la mort d´un animal amb la d´un home, i Savater nega els drets dels animals perquè no tenen capacitat de concebre tal abstracció. Esplà, en un discurs difícil de comprendre, atorga al bou la capacitat d´assumir la seua vida com un gloriós camí cap al sacrifici final i veu en el torero el millor amant de l´única fera que té el «dret» a ser salvada per una sublim faena. Les intervencions es contradiuen. Boadella oblida que s´està parlant d´una mort orgànica, lenta i dolorosa i Savater acusa, des de la seua seguretat cartesiana, de pusil·lànimes antropomorfismes els arguments que veuen en el toreig una forma inadmissible de tortura, quan, segons Esplà, la relació amb el brau no passa per considerar-lo una simple màquina amb piles que deixa de funcionar.
Conten, Boadella, que el crit mortal d´una gallina degollada es va gravar tan intensament en la ment de l´infant Albert Camus que l´impulsà, anys a venir, a escriure un atac contra la guillotina d´afortunada repercussió. En dies de falles, amb la plaça a rebentar, l´alegria per l´abaratiment d´entrades i els petards al carrer, haurà resultat impossible oir els esbufecs de dolor de les bèsties.
