Fa pocs dies que se saludava des dels mitjans de comunicació l'eixida del volum que, a cura de Rafael Roca -i amb l'auxili de J. Enric Estrela- publicava la Institució Alfons el Magnànim, amb el títol de Poesies i proses valencianes i que conté pràcticament tota la producció de Teodor Llorente en la nostra llengua. I dic pràcticament perquè no sabem en quin moment un arxiu ens oferirà algunes ratlles més, del patriarca de la renaixença valenciana -com l'ha qualificat Roca sovint.
En qualsevol cas, si insistesc ara sobre aquest volum és perquè, si bé la producció en prosa no pot comparar-se a l'extensa obra poètica llorentina, no és menys cert que aquesta, molt més desconeguda, conté bona part de l'ideari lingüístic i cultural del fundador de Las Provincias. Només cal llegir amb atenció el «Discurs d'obertura del curs 1879-1880 de Lo Rat penat», on Llorente reclama clarament el conreu de la literatura en la nostra llengua i on, a més, no s'està de dir que aquella activitat literària «és lo que renaix, lo mateix ací que a Catalunya i Mallorca». També paga la pena llegir el «Discurs presidencial dels jocs Florals de Barcelona de 1880» -on destaca els ideals comuns de les terres que compartim la mateixa llengua- o d'altres escrits, com cartes o articles publicats en diferents mitjans catalans i valencians i que fins ara havien passat desapercebuts.
L'edició de l'obra de Llorente ha estat ponderada positivament, també, per Francesc Pérez Moragon, que fa una «Presentació» també ben interessant i, per descomptat, convé remarcar l'«Estudi introductori» de Rafael Roca que, en un espai breu, il·lustra i comenta succintament la vida i l'obra literària, política i periodística d'un personatge de les dimensions i la transcendència de Teodor Llorente, el qual, durant un bon grapat d'anys, va ser sinònim de valencianisme i de valencianitat en un país que, també gràcies a ell, ha anat caminant i camina cap al seu redreçament cultural i nacional.
Roca, encara, ens dóna dades d'interés sobre la posteritat de Llorente i, també, sobre com es va celebrar el centenari de la mort del patriarca, el 2011, any vertaderament llorentinià, atés que es van publicar diferents estudis fonamentals per comprendre la renaixença valenciana i un dels seus principals protagonistes.
Ara, l'edició de la IAM ens posa fàcilment a l'abast tota l'obra valenciana de Llorente i paga la pena fer l'esforç de llegir-la i, en especial, les seues proses tan poc conegudes.
