Sobre el caos que repetides notícies solen provocar cada dia en la comprensió, del món, i la salut política i personal, etc... O per a descansar, contaré tres anècdotes, màximes expressions de la història.
La primera, estudiada pel comunicador Sebastià Serrano. Era així: durant la Segona Guerra Mundial, al sud d´Anglaterra, els psicòlegs militars dels Estats Units, van haver d´estudiar un problema d´estat d´ànim dels soldats nord-americans desplaçats, i de les joves angleses que s´hi relacionaven. Després de molts estudis, van arribar a la conclusió: el problema era la interpretació del bes. Els joves americans, en relacionar-se amb una jove anglesa i arribar a besar-la, interpretaven que els «donava peu» o «permís» per a continuar; i en rebre negativa, es quedaven frustrats, i les acusaven d´ «estretes». Tanmateix, les joves angleses, en besar-los, interpretaven que els estaven «premiant» i culminaven amb el bes l´acollida lluny de casa; en veure la reacció física hiperactiva, els tallaven considerant-los uns «aprofitats», uns «calents».
Una altra, la contava el savi Joan Solà. Ell mateix, una vesprada del dur franquisme, estava explicant una qüestió de sintaxi a uns mestres en l´Escola Rosa Sensat, i per a explicar-la distingia dos tipus d´unitats morfològiques: les formes X i les formes Y. Un mestre, en haver entés l´explicació gràcies a tal formalisme pedagògic, replicà: «D´acord, està clar, però hi ha un gran error: la lletra Y no és pròpia de la nostra llengua. Ja tenim prou problemes de la Dictadura, per a crear-ne més». Solà l´aplacava: «Home, l´estic usant com a símbol internacional, per a explicar, com si diguérem, formes A i B...» El mestre no s´acovardí, i protestà: «Si cedim en això, cedirem en tot!».
I encara, una altra, atribuïda, crec, al poeta Agustí Bartra. Es trobava exiliat a terres tropicals, i un amic el convidà a conéixer un poblat indígena. Allí, un dansant ritual entrat en matèria al·lucinògena, va començar a murmurar uns sons guturals o nasals màgics, que van posar en trànsit mental emotiu la concurrència, com si entenguera misterioses informacions. Ell, l´únic europeu de la reunió, es quedà com si res, sense endevinar cap significat ni res de profit. Considerant-se poc dotat per a experiències fortes, s´assessorà amb el company: «Pero ¿qué dice?» I ell li ho aclarí per a sempre: «¡No dise nada! ¡Solo canta!»
