El gerundi (ballant, cabent, mereixent, dormint, agraint) és una forma no personal del verb que, sintàcticament, el fem molt bé quan parlem, però quan s´usa escrivint, en alguns casos, oferix algunes vacil·lacions i dificultats. En un article d´un digital, fa unes quantes setmanes, vam poder llegar: «L´alcalde va contestar la pregunta sobre la rehabilitació de l´antiga casa senyorial, *responguent-li el regidor que féu la interpel·lació que€». Eixa forma i posició del gerundi en la frase conté dos errades, segons la normativa.
En primer lloc, un gerundi en valencià no s´ha d´acabar en -guent ni en -quent. Per tant, la forma normativament correcta és «responent». Igual ocorre amb els altres verbs velaritzats de la segona conjugació, «apareixent» (i no * «apareguent»), «bevent» (i no * «beguent»), «dient» (i no * «diguent»), «caient» o «caent» (i no * «caiguent»), «duent» (i no * «duguent»), «escrivint» (i no * «escriguent»), «mereixent» (i no * «meresquent»), «vivint» (i no * «visquent»), etc. L´altre error en la frase posada com a exemple és l´ús espuri del gerundi de posterioritat. L´oració de gerundi no pot ser posterior a l´oració principal. En conseqüència, la frase ben escrita seria no usar eixa forma verbal en eixe cas i canviar-la per un nexe usual, com ho diríem de manera natural, «L´alcalde va contestar la pregunta sobre la rehabilitació de l´antiga casa senyorial, i li va respondre el regidor que féu la interpel·lació€» En castellà també és incorrecte eixe gerundi de posterioritat, de manera que una frase com la citada al principi o «Es va casar amb Miquel *abandonant-lo en la mateixa lluna de mel». Perdonen el «ripio» de rima que m´ha eixit, però eixe gerundi, en eixa posició, no seguix la norma, tant en valencià com en castellà, amb la traducció corresponent. La bona seria «Es va casar amb Miquel i (o ´però´) el va abandonar en la mateixa lluna de mel».
Una altra incorrecta seria «Hem calculat el cost *trobant-lo excessiu». L´escrita normativament seria «Hem calculat el cost i (o ´però´) l´hem trobat excessiu». El cas és que eixa classe d´errades només es fan en l´escriptura, i mai, pràcticament, quan parlem de manera natural i espontània. Igualment ocorre en castellà. La regla pràctica per a evitar l´errada sintàctica, escrivint, consistix a posar l´oració de gerundi davant de la principal. Si la resultant té sentit és que és correcta. I si no, cal substituir el gerundi per un nexe que faça que sí que en tinga, de sentit.
L´oració «El Govern ha acordat incrementar el salari mínim interprofesional en un 25%, fent ús de les seues atribucions» és perfecta en tots els sentits (ja em diran si no seria fantàstica una pujada de l´SMI en una quarta part). I és correcta sintàcticament, ja que si diem i escrivim «Fent ús de les seues atribucions, el Govern ha acordat incrementar el salari mínim interprofessional en un 25%», l´oració té sentit, per tant, és correcta. Com també ho és «L´he vista passejant per l´Albereda». I com que se m´acaba l´espai, en una altra entrega seguirem amb el gerundi bo i amb el roïnet.
