La setmana passada acabava esta columneta escrivint sobre la pudor que feien algunes olors, com la que desprenia l´Empresa Metropolitana d´Aigües Residuals SA de València (EMARSA). Però no totes ni tots els pudors són iguals. La paraula «pudor» té dos significats ben distints. Fins i tot són de gènere diferent. En femení representa una cosa prou desagradable, com tots sabem, ´mala olor´. Per exemple, podem sentir «pudor de gas», si no tenim ben posat el mecanisme de connexió o si la goma la tenim defectuosa; «pudor de fum», sobretot si la ximenera no té bon tir; «pudor d´excrements», «pudor de fem de porquera», insuportable; «pudor d´albelló», igualment inaguantable; «pudor de peus», no cal ser massa explícit sobre eixe tipus de mala olor; alguns menjars, si no els guardem en la nevera, es fan roïns i desprenen molta pudor; i moltes altres pudors.
I no ens oblidem que eixa parauleta també té un sentit figurat, com la pudor d´Emarsa, citada al principi d´esta columneta, com la de molts casos de corrupció, que ja es veia que emanaven efluvis, que en feien tanta, de pudor, que més que de corrupció eren de putrefacció. Relacionat amb la mala olor tenim el verb «pudir», que té el sentit de ´fer pudor´. No el gastem col·loquialment, però ha tingut, i encara en té, un ús literari. És conegut, entre els lectors de la nostra literatura del Segle d´Or, el vers «Li put l´aixella», de l´Espill, en què Jaume Roig es referia a la mala olor o pudor que feia l´aixella o axil·la de la seua dona, en pla misogínia pura. També apareix en el Vita Christi, de sor Isabel de Villena, en l´obra de Ramon Llull i en moltes altres. En un text traduït vam poder llegir, fa uns quants anys, «Li pudia l´alé», en una referència al dictador que haguérem de suportar 40 anys, que sembla que li feia mala olor la boca i l´alé. I seguint amb verbs desagradables de suportar tenim també «empudegar», que, com desagradablement sabem, és ´omplir de pudor´. Frases amb eixe verb poden ser «Es posa a fumar caliquenyos i empudega tota la casa», «Has empudegat la ximenera i tota la casa cremant plàstic», «Un viatger es llevà els calcetins i va empudegar tot el vagó del tren», «Si el fem no es cavava i es treia de l´estable en minva, empudegava les cases del veïnat». En castellà no hi ha un verb totalment equivalent i que tinga exactament el mateix sentit.
I deixant verbs i sentits tan desagradables, si més no, a l´olfacte, ens endinsem en el «pudor», que en masculí és completament suportable. És ´sentiment de reserva o d´aversió per allò que pot ofendre la decència, la modèstia o la castedat´. També ´sentiment infundat de vergonya´: «No eixirà a parlar del premi que ha guanyat per pudor». El contrari de ser una persona pudorosa és ser descarada, desvergonyida. Per cert, que una persona amb sentit de pudor, mai farà pudor de l´altra, segurament en cap sentit.
