Es poquíssim el que sabem, a hores d'ara, sobre Ausiàs Isquierdo, un llibreter valencià del segle XVI -no sabem quan va nàixer i quan va morir. Sabem, però, que era afecte a la poesia i a la història, i, pràcticament, ja no posseïm més notícies. Sembla que en agraïment a un miracle que per intercessió de la Mare de Déu del Puig s'obrà en ell i en un seu germà, va redactar i donar a la impremta la Historia de la fundación de Nuestra Señora del Puig de Valencia -publicada a València, per Joan Navarro, el 1575-, on devia de fer una compilació històrica des dels orígens del monestir valencià fins a l'època seua. Aquest text, com cap dels altres, no ha estat localitzat modernament -tot i que en algun repertori on line en situen algun en una col·lecció particular.
En el camp de la creació literària, segons el bibliògraf Vicent Ximeno als seus Escritores del Reyno de Valencia, va ser l'autor d'un Quaderno espiritual (València, 1577) i d'una Representación o Acto sacramental de un milagro de la Virgen del Rosario ( València, Joan Navarro, 1589). També, Josep Ribelles Comín, a la seua Bibliografía de la lengua valenciana, li atribueix la participació en un llibre de poesia, intitulat Relox de Namorados, publicat a València el 1565, en vuité, i que seria un cançoner a l'estil dels que es feien en aquell moment -com ara el Flor de enamorados, de Joan Timoneda, i també bilingüe-, i on figurarien diverses composicions en valencià, d'Isquierdo. Tamateix, aquest volum, ara com ara, no ha estat localitzat encara i segurament la informació donada per Ribelles prové de la Biblioteca valenciana, de Just Pastor Fuster, el qual sembla que tampoc no va veure aquella obra, sinó que extrau la seua informació d'una altra font, que esmenta allà. I caldria veure, a més, quina relació tenia amb un altre Ausiàs Izquierdo Zebrero, de qui es coneixen obres estampades a Sevilla pels anys 30 del segle XVI.
Tot açò per indicar que, més enllà de la repetició de llocs comuns que han passat d'uns historiadors de la literatura a uns altres, ara como ara no sabem pràcticament res d'un autor de qui Lope de Vega, al seu Laurel de Apolo, va arribar a fer-ne una lloança i tot, en una silva: «Y si cualquiera de los que hay propuestos / en la ocasión faltara, / Izquierdo, como digno de altos puestos, / la mano de su nomnbre acompañara. / Mas Castilla repara / en ver que escribe tan prudente y cuerdo, / que no pensaron que era Apolo Izquierdo». Encara tenim molta feina per fer, els historiadors de la literatura a València.
