P Per TV a voltes em sembla simpàtic i a voltes insuportable: traga´m de dubtes.
R Escolte, que els amics em diuen que sóc molt simpàtic!
P Potser l´enganyen, ja se sap com són, els amics.
R No, intente ser una persona equilibrada, sóc una persona que vol ser feliç. I per ser feliç és molt important no enfadar-se per ximpleries. A la televisió haig de ser estricte, que és el que em demanen. I crec que així ha de ser un programa d´este tipus.
P De vostè diuen el mateix que va dir Maradona de Paolo Maldini: és massa guapo per ser un bon futbolista/cuiner...
R Ha, ha. A mi el que em preocupa és que abans d´eixir per televisió mai ningú no m´havia dit que era guapo, al contrari. Ací hi ha alguna cosa rara.
P Per culpa d´alguna premsa va arribar a témer una estocada de Cayetano?
R Sap greu perquè soc molt amic d´en Cayetano. No, la veritat és que no vaig tindre cap problema, en Cayetano sabia el que hi havia. Alguna premsa confonia l´amistat amb altres coses.
P Recorda la reacció a la frase «mama, vull ser cuiner»?
R Primer va ser de dubte, perquè ella no pensava que jo posara ganes, però alhora va dir «que bé que tries alguna cosa en ferm».
P Vol dir que fins aquell moment...
R Era una cabreta.
P Què va menjar ahir per a sopar?
R Pernil dolç i una torrada.
P Xef, li confesse que no sé fer ni un simple ou fregit. Té remei, a la meua edat?
R Creu que aprendre és una qüestió d´edat? Més diria que és un mandrós.
P Gandul, diguem-ho clarament.
R La capacitat d´aprendre la té tota, si no sap fer un ou ferrat, és perquè no li dona la gana.
P Són de més ben tractar els VIPs o els xiquets?
R Els xiquets. Ho posen molt fàcil, et sorprenen d´una forma molt senzilla. No és que els VIPs siguen difícils, al contrari, ho donen tot. Però els xiquets són especials.
P Si la cuina és art, no s´haurà de subvencionar que tothom poguera menjar a restaurants tres estrelles?
R Seria analitzable. Que la cuina és art, està clar. Hi ha qui ho nega pel seu caràcter efímer, però també és efímera una cançó, encara que la pugues gravar. És igual que una obra siga efímera, pot ser igualment art.
P Els crítics de cuina són l´enemic?
R Jo aprenc molt de les crítiques, quasi sempre són constructives. Quasi. De les altres, les que no estan fetes ni amb carinyo ni amb criteri, no en faig cas. És normal que n´hi haja, molta gent opina.
P Quin menjar no suporta?
R Només els insectes. Sé que és una moda, sé que és la proteïna del futur... però quan veig un bitxo, plaf, contra el vidre del cotxe, dic: això no pot estar bo de cap de les maneres.
