Al carrer de Borbotó, a sa casa. Allí s'ha criat Ana, la primera jugadora de pilota valenciana en competicions oficials. Amb un palmarés en més de 15 trofeus de raspall, un grapat de campionats de galotxa i campiona d'Europa de One Wall començà a jugar per un castic de son pare. Li van llevar la raqueta i un home li va dir de jugar amb la mà.
P Beneït castic, no? Encara se'n recorda d'eixe home?
R I tant, Paco el Flare. Li ho agraïsc sempre que puc. A més és un jugador mític de Borbotó en la treta de llargues i he tingut al seu nét com alumne. Si no és per ell, igual no estaria ací ara mateix.
P Quan comença la història d'Ana amb la pilota?
R El 1994, tenia onze anys i m'entrenava Fredi i Pastor. Després vaig tindre a Vicent Castelló, també de Borbotó, i ell m'ho va ensenyar tot, fins que jo vaig començar a ajudar i ja em vaig quedar com a monitora de l´escola de pilota.
P Com era viure la pilota sense cap companyia femenina?
R Mai m´ha preocupat, ja que jo jugava perquè m'agradava. Sempre trobes a faltar eixa figura femenina però no vaig tindre mai cap problema. El 2007 és quan comence a veure rivals i tindre companyes.
P Ha viscut moltes partides, podria quedar-se en alguna?
R Cada cap de setmana jugava una com a mínim, així que tinc milers d'anècdotes però tal vegada la primera partida de galotxa femenina que va ser l'any passat o la meua primera final a Benifairó són les que guarde al cor. Encara que vam perdre eixa final.
P Sent borbotonera havia de jugar pilota.
R De xicoteta jugava a futbet, però ho feia a Carpesa. És de veres que a Borbotó era o frontó en raqueta o pilota.
P Que suposa dur el nom de Borbotó a tot arreu? Hi ha resposta del poble als teus triomfs?
R M´agrada dur el nom de Borbotó perquè sóc d´ací però no pense que haja marcat una època. Quan vam guanyar l´Europeu a França crec que mai m´havia felicitat tanta gent. Inclòs l´alcalde ens va felicitar i tinguérem un reconeixement del club. Al final a mi em coneixen com la filla de Pepe.
P Com era viure a Borbotó quan era menuda?
R Jugava al carrer a tota hora. Jo vivia en el camí de Massarrojos i ens el tallaven per a nosaltres. La meua infància ha sigut molt bonica, i la meua filla això mai podrà tindre-ho. Ara visc a Montcada però seguim fent vida ací.
P Ha jugat en totes les modalitats, en quina es queda?
R He tocat fins al Nyago, una modalitat que no es juga. El One Wall és fàcil perquè no t´has d'arreglar, però la galotxa té alguna cosa especial igual és perquè m´he criat ací. No puc passar molt de temps sense jugar a galotxa, m'encanta.
P I ara forma part del primer equip femení que ha aconseguit l'Edicom i El Corte Inglés, que suposa per a vosté?
R Només em van dir que hi havia competició femenina de galotxa vaig dir que sí. Tenim més experiència que la resta, però la victòria final no és el més important sinó que vaig aconseguir jugar a galotxa contra xiques.
P Però vosté és molt competitiva, si este trofeu no l´hagua pogut jugar, no tindria eixa 'espineta'?
R Si, sí. No m'agrada perdre a res, no soles en l'esport. Però hem aconseguit fer-ho i el següent pas seria poder aconseguir una categoria femenina en escala i corda.
P S'acaba de celebrar l'Eurojove i vosté ajudava a Vicent Molines en la seua labor de seleccionador, com és eixa tasca amb les menudes?
R Ell és el que escull a les xiquetes, jo puc donar-li algun consell, però és difícil perquè el nivell és prou alt. Cal dur a les millors i elles ho saben. Jo les conec a totes, o les entrene o s'han enfrontat a les meues.
P A més hi ha algunes d'elles, com Adriana o Irene que juguen amb vosté. Quina sensació va tindre quan van caure a la final del sub15?
R És que a les dues me les he criat jo des dels set anys. Quan em va vindre Adriana plorant, jo també ho vaig fer amb ella, no podia aguantar-me. Encara que si hagueren guanyat també m'hauria passat. Ho veiem tant propet i ho van fer tan bé... Però ara tenen una excusa per a entrenar més i guanyar a les holandeses a la pròxima.
P De fet va haver-hi una imatge: mentre veia la final femenina del sub17 va arribar Adriana i es van fondre en una abraçada molt emotiva. Què li vas dir?
R La vull com si fóra filla meua, i ací és ella la que em busca a mi. Em va preguntar «Ana, estàs contenta?», i jo vaig contestar «dona, i tant». De seguida em va dir que quan entrenàvem i vaig respondre que el dilluns. Ella sabia que estava fotuda, crec molt en elles i que vinguera a buscar-me em va omplir. És una relació brutal.
P També és vicepresidenta de la Federació. Com aplega i quines tasques fas aquí?
R Quan va entrar José Daniel Sanjuan m'ho va proposar i jo encantada. Organitze els tornejos, principalment de raspall, i les categories, així com les trobades femenines.
P Es sent partícip del canvi a millor de la pilota femenina?
R Sí, quan jo vaig començar no hi havia res i ara ha canviat tot. Alguna cosa tindré que veure, però les verdaderes artífexs són les xiquetes que juguen.
P Alguna vegada s'has trobat en alguna xiqueta que juga a pilota perquè l'ha vista a vosté?
R Igual sí. M'ho han dit algunes alumnes, però hi ha altres que no. També tinc a gent en contra, però jo em fixe en els que em volen. Quan alguna em diu «vull jugar com tu», jo respon que han de jugar molt més que jo perquè jo a la seua edat no jugava tant com ho fan elles. Només espere que aguanten com a mínim fins als 34 anys que tinc jo ara i que continue jugant a pilota, si s'ho deixen als 18 anys vindrà el fracàs.
P Ha jugat a Pelayo, en què es queda: trinquet o carrer?
R En totes les modalitats que es pot en carrer. El carrer natural, d'estos que tenen milers de pilleries. El d'ací a Borbotó m'encanta per això. A mi em deien que no tenia força, però picardia tenia i molta per a buscar tots els raconets fotuts. Quan faig el dau l'envie sempre a la porta de l'esquerra, inclòs ens juguem coses.
P Tenia l'oportunitat de participar amb la selecció espanyola al Mundial de Frontball i va rebutjar per la família, com es compagina?
R No podia viatjar tots els caps de setmana a Navarra. Ara entrene molt menys perquè preferisc estar amb la família. Tracte que algun conegut cuide de la meua filla mentre competisc perquè si no, puc emportar-me-la darrere no m'abelleix jugar. El meu home és ciclista i tres anys després d'estar amb mi es ficà a jugar a pilota per avorriment de veure'm entrenar.
P I a l'hora de jugar fora?
R He decidit estalviar-me eixos diners per a vacances amb la família, perquè quan vas a jugar fora o tens patrocinador o ho pagues tot tu. Si vull anar a un Open té que ser econòmic i que puguen vindre amb mi. Encara que vull anar a jugar One Wall a Nova York una vegada malgrat que tinga 40 anys.
P Li agradaria que la seua filla seguira els teus passos?
R Ella ja té els seus guants i pilotes, però també bicicleta o raqueta, que trie ella. La meua il·lusió és poder jugar alguna vegada amb ella si no em faig massa major.
P Com va ser jugar amb la seua germana? A més, també a la selecció amb Mónica.
R Al principi en la meua germana sempre renyíem, però des que es va deixar la pilota la trobe a faltar. Representar la teua terra és molt bonic. De fet seguisc entrenant perquè vull anar al Mundial de Colòmbia. Sé que per baix estrenyen però faré tot el possible per arribar en les millors condicions.
P Com a monitora del CEIP Rodríguez Fornos i l'IES Patraix, què passa amb la pedrera de València?
R Sí que els interessa la pilota, però no tenen un club darrere. És la tasca que tenim pendent. Pelayo està al costat però sense un club s'ho acaben deixant. Si volen entrenar el problema és que l'institut està tancat, i no hi ha un frontó en tota València on anar. Perdem jugadors.
P Creu que algun dia seràs una figura en el món de la pilota femenina, paregut al Genovés?
R Em dona igual. També van dir que hauria d'estar a la galeria de Pelayo, però és que és probable que isca una xiqueta molt millor que jo, només he sigut la primera. Jugue perquè gaudisc. Quan em nomenen, em ruboritza més que m'agrada.
P Una vegada Soro III va dir que vosté el guanyà de xicotet, ha coincidit amb altres professionals?
R Això va molar molt, li he guanyat a Soro. Fageca ha sigut company meu i a Puchol ja l'he vist com a monitora. Els que apleguen ací tenen alguna cosa innata, encara que hi ha que si treballen i s'esforcen poden aplegar molt lluny.
