L´ eixida de la gran recessió que hem patit els darrers anys no està resultant gens fàcil. És clar que els indicadors econòmics del nostre país i del conjunt d´Europa mostren millores significatives, però encara insuficients. D´altra banda, hi ha molt de nerviosisme en els mercats financers internacionals derivat del comportament de les economies emergents (com ara la Xina) i dels mercats de les matèries primeres (sobretot el petroli). Com potenciar així la recuperació econòmica i la millora de la situació sociolaboral del nostre país?
Un prerequisit imprescindible és que augmente la coordinació dels països a escala mundial per tal de fer front a les turbulències i al clima de desconfiança en els mercats financers internacionals. I un altre prerequisit és que Europa mostre una major determinació en les decisions de política econòmica si afluixa l´evolució de l´activitat productiva. I ací, un bon exemple, l´ha donat el cap del Banc Central Europeu Mario Draghi, que s´ha compromés a adoptar, si cal, més mesures expansives de política monetària, alhora que ha reclamat un major esforç en inversions en infraestructures a la Comissió Europea.
En aquest punt, cal assenyalar que un dels aprenentatges de la crisi ha estat que la unió monetària europea necessita anar acompanyada, per a ser eficaç, d´una major unió econòmica i política. S´hi han fet passos en aquesta direcció, en la Unió Europea, a través d´acords com el Mecanisme Europeu d´Estabilitat, l´impuls de la Unió Bancària, el Pla Europeu d´Inversions i una major coordinació de les polítiques econòmiques nacionals. Però, per a corregir les limitacions actuals, encara hi caldria anar més lluny, caldria dotar amb més recursos el pressupost europeu i crear una mena de ministeri de finances de la zona euro.
Finalment, però per davant de tot, està l´àmbit de decisió a escala nacional. I ací un altre gran aprenentatge de la crisi ha estat que la millor gestió de les finances públiques no ha de ser una excusa per a privatitzar la sanitat i l´educació i desmantellar els drets i els serveis socials. L´elevat volum de deute públic de l´Estat i de les comunitats autònomes obliga, en efecte, a un esforç de racionalització i millora en l'organització del sector públic, però evitant que augmenten les desigualtats socials i regionals, com ho han fet els darrers anys. El programa de govern ha de reforçar un sistema productiu modern i innovador basat en la cooperació entre els agents econòmics i socials, no un model de producció obsolet basat en baixos salaris i en la precarietat laboral.
