L'habilitació de la platja de Canet i de l'embarcador de Serra Menera va ser publicada el 9 de març. Suposava que qualsevol producte del país podria eixir des d'allí sense necessitat d'anar a València. A la capital hagueren opositors a esta autorització, especialment entre els republicans. El diari El Pueblo dedicava el 12 de març un destacat espai a manifestar-se contrari a eixe decret perquè «causa un grave quebranto al puerto de Valencia». A més expressava que eixa decisió calia agrair-la a Amalio Jimeno, un fill predilecte de la ciutat. Segons es relatava «su hijo el diputado por ? su padre y por Sagunto ha hecho el milagro». D'esta autoria també es culpabilitzava a la resta de polítics monàrquics.

La segons transcendental decisió econòmica per a la comarca fou la posada en marxa del projecte d'una indústria siderúrgica. La revista Madrid Científico se'n feia ressò el mes de març. Esmentava que el capital inicial era de 100 milions de pessetes. L'objectiu és la producció de 300.000 tones de ferro. En un primer moment es pretenian traure 80.000 accions valorades en 40 milions de pessetes. El nom que es proposava per a l'empresa era el de Compañía Siderúrgica del Mediterraneo.

Entre les notícies poltiques cal esmentar que la premsa madrilenya i la valenciana es feia ressò del projecte de construcció d'un monument a la Restauració a la ciutat de Sagunt. El 12 de març el diari La Época contava que el diputat a Corts per Sagunt Vicente Gimeno, en l'audiència que va tindre amb el rei Alfons xiii, li esmentà la possibilitat d'erigir un destacat element simbòlic en el lloc saguntí on es va proclamar la monarquia, situat en la propietat dels senyors Pallarés. Al monarca li va semblar bé la idea, encara que considerava que la difícil situació política no era la més favorable per a posar-ho en marxa. El polític va proposar que es creara una comissió a Sagunt i una altra a València per a recaptar els ingressos necessaris.

A més entre els esdeveniments culturals, els periòdics arreplegaven la visita de les alumnes del quart curs de l'Escola Anormal de València al teatre de Sagunt. Fou la segona setmana del mes de març. Era una de les regulars excursions culturals que des de la capital arribava per a la comarca. En esta ocasió tenia la peculiaritat de ser totes futures mestres valencianes.

Finalment cal esmentar que la revista El Eco Artístico del 25 de març relatava que en eixe mes va ser molt aplaudida a Sagunt l'actuació dels «Hermanos Cambra» i de la simpàtica «Dorita Brasileña».

Així va acabar el mes. Amb l'arribada d'abril, va aparéixer a la premsa la crònica del passeig per Sagunt d'un articulista. Però eixa i unes altres notícies formaran part del següent «De Cent en Cent».