Aquell mes de novembre va acabar amb la mort del comte de Serrallo, Ramón Echagüe y Méndez de Vigo. El militar espanyol no sols havia estat ministre de la Guerra i director de la Guàrdia Civil sinó que entre 1911 i 1913 havia sigut capità general de València. En eixe temps, va conéixer Sagunt. Així que la societat valenciana i també la comarca es va sorprendre per la mort d'eixe destacat personatge públic.
En eixes setmanes la protagonista fou la música. La Lira Saguntina va celebrar la festivitat de Santa Cecília el 21 i 22 de novembre. El primer dia va oferir un passacarrer per la localitat a les huit de la nit. Una hora després, al Teatre Principal va programar un concurs musical de la banda que aleshores dirigia Baltasar Palanca. El director era membre d'una destacada família de músics. Va dirigir la societat fins al 1929. També va ser alcalde de Sagunt entre el 1916 i el 1929. En este període, impulsà l'escolarització dels xiquets i les xiquetes. Va inaugurar el col·legi Cronista Chabret. Entre les peces que s'interpretaren en aquell concert, cal destacar-ne algunes escrites pels seus germans com ara Claro de Sol d'Antonio Palanca o El teniente M.Raposo de Julian Palanca.
El 22 de novembre la Lira Saguntina va iniciar el dia amb una diana. A les nou del matí va celebrar la missa a l'església de Santa Maria el rector de Benavites José María Urbs. Va ser amb orquestra i s'interpretà l'escrita pel pare Guzmán. A les dotze del migdia es va iniciar el dinar de germanor de tots els músics en el teatre romà.
Aquells dies també va ser notícia el cens de professionals de les poblacions espanyoles publicat per la revista Arquitectura y Construcción. En ella apareixien els situats a Sagunt. Per eixa documentació, se sap que hi havia una indústria de serrar fusta de Francisco López. A la fabricació de calç estaven dedicades la de Miguel Ferrerer i la de la vídua de F. Ripollés, situades als carrers de Terol i Pacheco, respectivament. Hi havia moltes fusteries com la de Domínguez a la plaça de l'Algepsar, la d'Igual a la plaça de Chabret o la de Monreal al carrer Abril. Sobretot en destacaven a l'actual Camí Reial les de Belarte, Peña o Pitarch. A la fabricació d'electricitat destacava a la Glorieta l'empresa de Muriel i la d'Albiol-Carratalà. Els ferrers pertanyien a dos famílies: els Bru i els Carbonell. A les teules i rajoles estava dedicada la fàbrica d'Escribá i la de la Vídua d'Alfonso. Tota eixa era la indústria d'una ciutat que comptava amb poc més de 9.000 habitants.
En començar desembre, es va realitzar a Sagunt un míting republicà. Però eixa i unes altres notícies seran part del següent De Cent en Cent.
