Mafalda en Benidorm

Quan Ricardo Costa assegura que Leire Pajín apadrina la moció de censura de Benidorm maquinada per sa mare, invoca la teoria de la conspiració fent-ne l´adaptació d´una cèlebre tira còmica de Mafalda: «Per què he d´apadrinar la moció?», pregunta Mafalda-Leire. «Perquè t´ho mane jo, que sóc ta mare!». El que Costa omet (segurament perquè ho ha oblidat) és l´últim quadre de la historieta: aquell en què Mafalda diu a sa mare que, «si és qüestió de títols, jo sóc la teua filla. I ens graduàrem el mateix dia!». Resposta de manual en qualsevol fill d´avui en dia, ja que ara no solen obeir els pares amb la canina obediència amb què ho feien abans.
La saviesa bíblica recorda que els fills no han de pagar les culpes dels pares, ni els pares les culpes dels fills. Però tal com van les coses en política —clientelar, corrupta, cínica, opaca... (afegiu adjectius sense por d´excedir-vos)—, estic per demanar que ens governen les putes, ja que els seus fills ens han defraudat. Com Guille en el conte de Mafalda, «atureu el món per poder-nos baixar». Reflexió que segurament compartiran molts ciutadans.
I, per si no hi havia prou amb les teories conspiratòries de l´encartonat Costa, entra en acció González Pons fent acusacions a burro-barra sobre la implicació de la família de Leire en una trama «econòmic-empresarial-immobiliària-política». I això ho diu, justament, el dirigent d´un partit del que brollen corruptes com bolets a la tardor: cínics i ambiciosos com Manolito, l´amic de Mafalda que diu i pensa, i pensa i diu, que «els diners no ho són tot, que també valen els xecs».
No fa encara un mes que, ací mateix, vaig donar la meua opinió sobre la moció. Així que no tornaré a l´escenari del crim, com diuen que fa l´assassí. Només afegiré que poques voltes com ara el PSOE l´encerta aprenent de l´adversari, tal com aconsellen els clàssics. I, vista la unanimitat amb què el PP condemnà la moció abans que s´hi presentés, no us sembla que hagués sigut tot un lleig contrariar-los, no presentant-la?