La mort per violència masclista s'ha convertit en la primera causa de mort prematura de les dones i la tercera causa d'ingrés en presó dels agressors. Per cada dona morta, vint-i-una quedaran amb lesions irreversibles. El nombre oficial de dones assassinades en tot el territori de l'Estat és de 65, de les quals 8 han estat al País Valencià. Malgrat l'elevat nombre de mortes, des de l'àrea de la Dona d'Intersindical Valenciana denunciem la falta d'implicació del Govern Valencià en la lluita per l'eradicació, assistència i protecció social de les dones en situació de maltractament. La xarxa assistencial és segurament la més precària de tot l'estat. Els pressuposts de la Generalitat Valenciana per a l'atenció i prevenció de la violència masclista són mínims i no s'han incrementat en els últims anys.

No podem oblidar tampoc l'augment de la prostitució i del tràfic de dones i xiquetes, que ha assolit una magnitud tan gran que la societat no té consciència real d'aquesta. La valenciana és la segona autonomia amb major nombre de dones explotades sexualment, tant en clubs com en els carrers, polígons industriasl i carreteres. Els guanys de les màfies que capten aquestes dones constitueixen el segon negoci a escala mundial, després del tràfic d'armes.

La desigualtat entre sexes és l'origen de la violència cap a les dones, que es manifesta de diferents formes, al si d'una societat patriarcal que continua perpetuant els rols i estereotips sexistes, reforçant els valors de les desigualtats i imposant unes estructures socials i econòmiques, culturals, religioses i jeràrquiques que es reflecteixen en totes les institucions.La mateixa escola contribueix a aquesta discriminació impartint programes de coneixement androcèntrics. Els continguts i publicitat dels mitjans de comunicació ofereixen una imatge de les dones que reprodueixen els estereotips de gènere.

En l'àmbit laboral, les dones continuen patint discriminació en l'accés, la promoció professional i els salaris, que al País Valencià són un 24% més baixos que els dels homes. No hi ha un repartiment equitatiu del treball no remunerat (domèstic i de cura), que continuen sent assumits majoritàriament per les dones, la qual cosa es converteix en un obstacle per a la plena igualtat entre els sexes. Totes aquestes desigualtats constitueixen formes de maltractament cap a les dones. El Govern de l'estat ha de garantir la igualtat de drets, tracte i oportunitats des de les lleis, assegurant el seu compliment per tal que la igualtat siga real.

Respecte al Govern Valencià cal que destine els pressupostos necessaris per a la prevenció, protecció i assistència a les dones en situació de maltractament.

Els governs i les institucions han de fer una rigorosa anàlisi de les causes i prevalença de la violència cap a les dones, buscant fórmules per a una lluita conjunta des de tots els fronts per a eradicar aquesta xacra social. Una acció conjunta i coordinada des de l'administració central i les autonòmiques, perquè només ajuntant esforços aturarem aquesta violència cap a les dones, radicalment incompatible amb el règim de llibertats propi d'una societat igualitària.

Coordinadora de l´àrea de la dona. Intersindical Valenciana