No només de pa viu l´home, que també viu d´emmagatzemar residus nuclears. O almenys això pensen a Zarra, un dels municipis que s´ha postulat com a candidat a rebre les deixalles atòmiques de tot l´Estat. Sis milions d´euros a l´any i 500 llocs de treball a canvi d´allotjar un cementiri nuclear. S´ho val, sí o no? Eixa és la qüestió. Tot i que el debat no hauria de ser «cementiri nuclear sí, cementiri nuclear no», sinó quin criteri tenim sobre l´energia nuclear; puix no podem prescindir-ne, malgrat el liderat espanyol en energies renovables, si volem mantindre l´actual nivell de vida. I si ens fa nosa la central nuclear a Cofrents i la deixalla atòmica a Zarra, també ens haurien de fer nosa les nuclears a Nigèria i els abocadors a Ucraïna. Jo no sé si Zarra és el lloc adient, però si tenim nuclears cal fer abocadors. O potser creiem que la clau està en buscar un altre país que els faça? Ras i curt: que cadascú s´empasse la pròpia merda nuclear i no l´envie a països pobres amb la naturalitat que al vàter baixa la tapa i tira de la cadena.
Hi ha, però, una qüestió que m´incomoda, i és l´actitud camaleònica dels grans partits sobre l´abocador, que els porta a inhibir-se i descarregar la decisió en els consistoris que es disputen la femta nuclear. Com si aquesta decisió no tingués conseqüències que van més enllà de l´àmbit municipal. Actitud que resulta escandalosa quan constates que el PP, que és pronuclear, ara matisa la seua posició en determinades circumscripcions electorals; i el PSOE, que és antinuclear, ara modera les seues tesis, en funció d´interessos electorals territorials. A casa nostra la contradicció és tan patent que l´espectacle s´ha convertit en un circ on abunden els equilibristes, puix mentre el Consell aplaudeix la «solidaritat» de Zarra, el PP de la província rebutja la instal·lació titllant-la de «projecte fantasma». En què quedem? Volem demagògia en temps electorals. I la volem ja! Potser no resolga el problema, però ens fa passar l´estona.
