Ara fa un any José López Jaraba era nomenat director general de RTVV. Substituïa Pedro García, qui deixava d´herència un deute superior als 1.100 milions d´euros, estretes vinculacions amb la trama del cas Gürtel, una sistemàtica manipulació informativa, una política de personal arbitrària i un menyspreu absolut cap als sindicats. Poc després del seu nomenament, Jaraba va anunciar en les Corts una política d'economia de guerra, la pluralitat informativa, la creació d´un Defensor de l´Audiència, un impuls a la producció pròpia i la col·laboració amb el sector audiovisual. També prometia la conversió de Si Ràdio en una emissora de 24 hores de notícies.

Un any després, ja sabem quins són els que pateixen l´economia de guerra i la cartilla de racionament i qui són els que gaudeixen de l´abundància i el confeti. L´economia de guerra la pateixen els treballadors, que no tenen normalitzats els salaris d´enguany i arrosseguen endarreriments des del 2008; o els becaris, que no saben quan van a cobrar. També la pateixen els proveïdors, les empreses de manteniment, els estudis de doblatge i les productores, que cobren amb 400 dies de retard. Mentrestant, el confeti cau alegrement sobre la Fórmula 1, que, com no podia ser d´altra manera, ha resultat una inversió ruïnosa. També hi ha confeti per pagar les factures que continuen eixint dels calaixos per pagar la visita del Papa i per a alguna contractació rumbosa, com ara la de la filla de l´exdirector de Ràdio 9.

La pluralitat informativa s´ha traduït en un servilisme absolut cap al PP i un menyspreu total cap a l´oposició, els sindicats i els moviments socials. Manipulacions informatives com les referides al cas Gürtel o el Cabanyal han arribat a quotes mai no vistes. Del «defensor de l´audiència» res no se sap. També s´ha ignorat la petició del Síndic de Greuges de recuperar els comités de redacció. El director general tampoc pot vanagloriar-se de la seua actuació en el cas de Vicente Sanz, l´exresponsable de recursos humans acusat d´abusos sexuals contra tres periodistes de la casa. Jaraba va tardar 100 dies a destituir-lo i les treballadores assetjades encara estan esperant que se´ls tracte com a víctimes. Ha calgut que el cas Sanz arribara als tribunals i que la Inspecció de Treball es personara a Burjassot per poder posar en marxa la creació d´un Pla d´Igualtat i un protocol contra l´assetjament sexual a RTVV.

Amb l´audiència per terra, la credibilitat qüestionada, sense lideratge empresarial i ofegat pels deutes, Jaraba ha reclamat des de Santander la creació d´un contracte-programa. Però és ací on ha de reclamar-lo. És ací on ha d´exigir-li a Francisco Camps que complisca la promesa que va fer fa dos anys en les Corts. Parlem d´un contracte-programa consensuat entre els partits polítics i amb participació dels sindicats com a única fórmula de garantir la viabilitat econòmica i el manteniment de llocs de treball a RTVV, que vincule el finançament amb els objectius. I si a Jaraba el trage li ve gran, el millor que pot fer és anar-se´n.