El conseller d´Educació, Alejandro Font de Mora, de nou mareja la perdiu i manifesta el seu suport al desenvolupament del seu model d´escola plurilingüe en anglès. També publica una enquesta que només confirma l´estancament en l´ús social del valencià. Per a ell i per al seu equip encapçalat per la seua secretaria autonòmica, no hi ha més objectiu que l´anglès i alguna que altra menció al xinés mandarí. I tot el mateix moment en què caldria recordar i reafirmar la validesa de la Llei d´Ús i Ensenyament del Valencià (LUEV) aprovada ara fa vint-i-set anys. Ni una paraula de suport a l´ensenyament en valencià, ni a la seua promoció. Política lingüística zero. Molta publicitat, però des de la conselleria de Campanar encara no tenen resposta a qüestions com: quins objectius s´ha de proposar un nou model d´educació plurilingüe i intercultural?, quina serà l´organització del sistema educatiu valencià pel que fa a l´articulació de les llengües?, com es realitzarà la seua planificació en els centres?, com s´avaluarà?, amb quins recursos comptaran els centres?, com s´orientarà la formació inicial i permanent del professorat?
El senyor conseller té raó en fer palès que la globalització, el desenvolupament tecnològic i la planetarització de la comunicació, han provocat una pressió social creixent per a què els nostres alumnes comencen a estudiar l´anglès cada vegada més prompte. Però evidentment, s´oblida també que les línies en valencià són també el context idoni d´entrada a una llengua estrangera, del bilingüisme cap al trilingüisme. La realitat actual dels centres educatius és molt diferent a la de fa un parell de dècades, és cert. A la meua aula d'infantil de tres anys d´ensenyament en valencià conviuen xiquets i xiquetes àrabs, bolivians, romanesos, d´ètnia gitana, castellonoparlants i pocs valencianoparlants. El meu alumnat i l´alumnat dels nostres pobles i ciutats ha d´aconseguir no sols una competència plurilingüe que comprenga el domini profund i equipotent de les dues llengües cooficials i el domini funcional de dues llengües estrangeres. Cal també una competència acadèmica òptima per a la construcció dels coneixements i també cal una competència intercultural que els habilite per a conviure en una societat multilingüe i multicultural.
Senyor conseller, si alguna cosa ha quedat demostrada des de la LUEV, és que l´escola valenciana ha sigut l´única opció valida per a impartir el model d´educació bilingüe que el País Valencià necessitava i l´única en aconseguir els complexos objectius que la nostra societat ha anant demanant als centres educatius. Així ho han posat de manifest totes les avaluacions que s´han realitzat en el nostre sistema educatiu (encara que els seus resultats han estat amagats per la conselleria). Les mateixes xifres de la seua recent enquesta ho demostren, tot i ser dades baixes: gràcies a la LUEV són els joves els que declaren major competència lingüística en valencià. Senyor conseller, per a ser plurilingües cal ser bilingües i les dades i la realitat actual resten molt lluny d´aquesta màxima. Sols dues xifres: el 20% de l´alumnat d´infantil, primària i secundària fa tot l´ensenyament en valencià i sols el 7% dels centres concertats fan ensenyament en valencià. Els mestres d´Escola Valenciana tenim clar l´objectiu: aconseguir que tots els i les alumnes desenvolupen la seua potencialitat màxima pel que fa al rendiment lingüístic i acadèmic, i aconseguisquen la plena integració escolar i social. Per tot això paga la pena treballar. Vostè té la paraula, senyor conseller.
Mestre. Membre d´Escola Valenciana
