Per desgràcia, s´ha consumat el vaticini. Els pronòstics electorals s´han convertit en cruel realitat. Les masses, cegades pels poders mediàtics, han facilitat una majoria absoluta a un partit que té previst fer-nos-les passar com cagalló per sèquia si no li plantem cara a partir d´ara mateix. És evident que el discurs amb el qual han aconseguit endormiscar una bona part de la consciència col·lectiva se´ls pot tornar en contra ràpidament, perquè les seues receptes econòmiques són veritablement suïcides per a la sostenibilitat social i per al sentit comú. Les retallades que tenen preparades fan feredat i de segur que les rialles amb què s´ha delectat l´electorat dretà, no tardaran gaire a tornar-se amargues ploralles. I si no, al temps. Després del 20N ens hem desdejunat amb la mateixa espasa de Dàmocles amb què ens té en esglai permanent el poder financer especulatiu. La prima de risc continua estant desbocada i la borsa no s´anima, malgrat els resultats electorals. Sembla que la partida del gran casino neoliberal no té final.

I tampoc hi ha hagut cap agraïment aparent als governants socialistes pels serveis prestats, per la immolació gratuïta aplicada, contrària als seus teòrics principis i al programa electoral promès. Un harakiri que podrien haver minvat amb unes eleccions anticipades i, a hores d´ara, Rajoy estaria més cremat que la pipa d´un indi. Però la realitat ha estat una altra i el calvari que li espera al PSOE serà demolidor, perquè al seu si de segur que hi ha gent amb suficient esperit crític com per a reconèixer que s´han equivocat i que han de canviar de dirigents o fins i tot de partit per reconduir la situació actual. Una afiliació socialista que de segur no estarà disposada a permetre que Zapatero tinga la barra d´acceptar de les elèctriques cap compensació en forma de sobresou pels favors a les nuclears, com van fer González amb Gas Natural i Aznar amb Endesa (120.000 i 200.000 euros per la cara —dura—, respectivament).

És comprensible que una bona part dels cinc milions de persones aturades hagen acompanyat en el sentiment el partit que ara s´enfonsa en la més pura misèria, amb un càstig electoral sense precedents. Però no ho és tant que partits com la UPyD hagen aconseguit resultats tan positius a València si no hagués estat per l´efecte gioggiolino del seu candidat populista. I tampoc no s´explica que votants afectats per aquesta estafa anomenada crisi no hagen incrementat una mica més els vots a candidatures de partits que de debò tenen alternatives econòmiques, socials i ecològiques al sistema neoliberal actual, com ara Esquerra Unida-Els Verds. Però tot arribarà.

En qualsevol cas, el PP no ho tindrà tant fàcil; li espera una resposta social contundent al carrer i una onada de reivindicacions nacionals, que des de tots els cantons de la pell de brau poden posar-lo en escac molt més prompte del que ells volen i pensem.

Els verds del país valencià