Llegisc l´article que publica el senyor Joan Ribó en aquest diari titulat «Ètica científica i principi de precaució» i no puc menys que esgarrifar-me. Ara que estem criticant al PP per la clausura de més de la meitat de les línies d´investigació al CIPF, la supressió del Ministeri de Ciència i Tecnologia i que en cap moment del discurs d´investidura de Mariano Rajoy fes esment a la ciència, és molt trist veure que no hi ha alternativa a l´esquerra. La ciència és la gran despreciada pels nostres polítics i no tenen cap vergonya en manifestar impúdicament la seva ignorància en el tema, com fa el senyor Ribó en el seu article. Per començar, per parlar dels transgènics parla de «fracassos» de la ciència, com l´energia nuclear o el DDT, que no sé què pinten en aquesta discussió, però si per a ell la ciència és sinònim de desastre, potser haguera estat més feliç al Paleolític.
Després parla el senyor Ribó de «principi de precaució», però sembla ignorar que les probes que ha de superar qualsevol transgènic són les més estrictes que ha sofert qualsevol aliment en la història de la humanitat, tant que si exigírem les mateixes garanties a qualsevol altre aliment hauríem de buidar les prestatgeries dels supermercats. Proba que el sistema funciona és que en 17 anys no hem tingut cap problema mediambiental ni de salut relacionat amb els transgènics, però el senyor Ribó, tot i això, parla de principi de precaució. Un principi que serveix per justificar qualsevol acció sense tenir cap motiu concret que no siga ideològic.
I, per finalitzar, és mostra satisfet que l´Ajuntament d´Alcoi s´haja declarat municipi lliure de transgènics. Cosa que demostra que no coneix ni tan sols la seva feina de polític. Un ajuntament no té competències sobre transgènics; aquestes depenen de la Unió Europea, i els Estats, com a molt, poden aplicar una moratòria, que és l´anomenada clàusula de salvaguarda. Aquestes declaracions no són més que un brindis al sol que serveix per fer-se propaganda, tractar de guanyar-se el vot ecologista i balafiar diners públics en una declaració absolutament inútil i sense transcendència. També sembla desconèixer que molts objectes d´ús quotidià estan fets amb transgènics, com els medicaments, la roba de cotó o els bitllets d´euro. Supose que els alcoians voldran saber si la declaració afectarà a farmàcies i hospitals i hauran d´anar a poblacions veïnes per tractar-se la diabetis o la leucèmia, si la indústria tèxtil haurà de tancar per manca de matèria primera o si totes les transaccions comercials hauran de fer-se per mitjans electrònics.
Per cert, ha escrit vosté l´article? Ho dic perquè quan parla dels perills dels transgènics no n´endevina ni un. Ningú no ha sofert una al·lèrgia per consumir transgènics. Únicament es va detectar un cas en ratolins en el procés d´avaluació d´una varietat i es va descartar, mai va eixir del laboratori. La informació que té sobre l´arròs daurat és 10 anys vella, ja que dóna dades de les primeres varietats, que per suposat no eren tan efectives com les actuals, i parla de l´aparició de resistències a herbicides com un fet relacionat amb els transgènics, quan també és freqüent en l´agricultura convencional. La notícia és que han tardat més de deu anys en aparèixer les primeres, no a l´inrevés. És una llàstima, senyor Ribó, amb articles com el seu queda clar que la classe política no sap de ciència, i, el que és pitjor, tampoc li interessa massa aprendre´n. Així ens va.
?Professor de Biotecnologia. Universitat Politècnica de València
