Doris Lessing, premi Nobel de Literatura 2007, al seu llibre «El Cuaderno Dorado» afirma que en l´escola «a los niños se les enseña sumisión a la autoridad, cómo averiguar las opiniones y decisiones de los demás y cómo citarlas y cumplirlas». Segons l´autora, un dels vells problemes que té l´escola és el de perpetuar i conservar una «veritat» que només ha estat definida des de la perspectiva d´algunes persones que han convertit la seua cultura i coneixements en la de totes i tots. Si repassem la història normativa espanyola en matèria educativa entendrem millor l´escriptora: El Reial Decret de 1825 deia que a les xiquetes se´ls havia d´ensenyar «doctrina cristiana... y a escribir medianamente» però sobretot es detallava l´ensenyament de, com diu Pilar Ballarín: las labores propias del sexo (Género y currículo 2006:41): «Hacer calceta, cortar y coser las ropas comunes y de uso, bordar y hacer encajes» (RD 16.02.1825, art. 198). L´any 1857, acceptada l´escolaritat obligatòria de les xiquetes, que no és poca cosa, (la dels xiquets estava consolidada), tota aquesta cultura domèstica i de submissió serà l´eix de formació de les xiquetes durant molts anys.
La Llei Moyano 1957 de l´escolaritat obligatòria actuava com a suport legitimador del que es considerava una educació domèstica, adequada a les dones.Francisco Giner de los Ríos, artífex de la Institución Libre de Enseñanza, defensarà el principi de la coeducació en acceptar xiquetes i xiquets a la mateixa classe, tot i que encara donava suport a un curriculum escolar obsolet i discriminatori: «la educación ha de preparar a la mujer para cumplir su misión en la família» (Género y currículo, 2006:44). Aquesta normativa retrògrada i discriminatòria evidencia quin era l´objectiu dels seus redactors: perpetuar una societat submisa, discriminatòria, desigual i d´esquenes al progrés.
A l´Ordre de 9 de setembre de 1937, la Gaceta de la República va establir la coeducació amb totes les escoles de primària de la zona republicana fins l´arribada de la dictadura franquista. Malgrat açò, esta reglamentació republicana igualitària encara incloïa l´assignatura sobre las labores propias del sexo al curriculum escolar, i no hi desaparegué, aparentment, fins l´arribada de la Llei General d´Educació de 1970.
Afortunadament, al 1978 la Constitució espanyola introduïa el dret a una educació bàsica obligatòria i gratuïta, igualitària i no discriminatòria i que ha configurat tota la normativa legal vigent en matèria educativa fins ara. L´Educació pública s´entén com una eina potent d´igualtat d´oportunitats i de progrés. Però, la realitat és que a les nostres escoles públiques les baixes del professorat tarden en suplir-se, es proposa que l´alumne porte el dinar de casa a l´escola per la retallada de beques, es massifiquen les classes, es reduïxen els recursos humans, materials i infraestructures, el decret del trilingüisme es recolza amb professorat becari (sense dret a baixa laboral) perquè el 85% dels titulars desconeix l´anglés, es diluïx lentament però inexorable la presència del Valencià a l´escola, es proposa a les AMPA que gestionen els llibres de text després de retallar-ne les beques, es pretén que el professorat faça classes d´una assignatura que no és la pròpia... La retallada en la qualitat de l´ensenyament públic dinamita la igualtat d´oportunitats. I sense igualtat d´oportunitats tindrem més discriminació i més desigualtats socials.
