Una volta més celebrem el dia 31 de gener el Dia de l´Arbre de la Comunitat Valenciana, 23 anys després de la seua creació per decret del Consell de la Generalitat. L´esperit d´aquest decret no era més que recordar la importància de l´arbre a la nostra societat i fer campanyes de plantacions a la nostra terra en una època de l´any bona per a això, ja que fa fred, el sòl té saó i per això hi ha més probabilitat que sobrevisquen els plantons a la muntanya. Com sempre hi haurà un acte institucional del Consell i els ajuntaments, en el qual els nostres representants tractaran de recordar que els arbres són part de la nostra existència que ens donen molts recursos materials com la fusta, fruits i llenya, i molts més beneficis ambientals com l´aigua, la defensa contra les inundacions, la producció d´oxigen o l´absorció d´anhídrid carbònic (CO2).

Joaquín de la Croix y Vidal, en la seua obra premiada al 1800 per la Societat d´Amic dels País de València i anomenada Indicació de les forests del Regne de València, classe, qualitat, ús i abundància o escassetat de les seues fustes, rius i carreteres que faciliten la seua extracció, causes de la decadència dels boscos d'aquest regne, mitjans d'evitar-la i d'assegurar la seua permanència, ens deia que «la fecunditat de la terra depén dels arbres, ja que conserven la humitat del sòl, multipliquen els ullals, els estanys, els rius; i al cap i a la fi, la reposició d´aigua perquè les seues evaporacions afavoreixen la vegetació de les plantes i la salubritat de l´aire». Els canadencs tenen com a distintiu a la seua bandera l´auró, els valencians podríem elegir un arbre que ens representara especialment. Aquest podria ser algun que fóra típic de la producció agrària com el taronger, la garrofera o l´ametler. O també els forestals més estesos com el pi blanc o la carrasca. Tots són d´ambients mediterranis i abunden en altres llocs de la Península Ibèrica, Itàlia, França o el Nord d´Àfrica.

Per això, la nostra idea es proposar com a emblema de la Comunitat Valenciana el freixe de flor, arbre frondós i singular que forma boscos xicotets a la Font Roja, les serranies de Bunyol i Xiva. Arriba als 8 metres d´alçària i la seua fusta s´ha utilitzat per a peces de carrosseria, estris de llaurada i articles d´esport. De la seua escorça per incisions s´ha obtingut un suc sucrat, el mannà, que és considerat apte per a diabètics.

Vicedegà del Col·legi d´enginyers de Monts de la Comunitat Valenciana