Amb motiu de la nefasta llei del ministre Wert, els qui la defenen invoquen el respecte a la Constitució i al castellà. Per la seua part, amb motiu de l´Any de la Fe, l´Església demana una nova Pentecosta en el si de les comunitats cristianes. Però què fan de les llengües oficials (no castellanes) tant els defensors de la Constitució, com l´Església?

L´article 3 de la Carta Magna diu: «La riquesa de les diferents modalitats lingüístiques, és un patrimoni cultural que serà objecte d´especial respecte i protecció». Pel que fa a la inculturació de l´Església, el cardenal Bertone, Premi Comte de Barcelona 2012, deia el passat setembre: «La història dels pobles i la seua llengua són realitats sublims». És veritat que la teoria se la saben bé els polítics i els bisbes, però de la teoria a la pràctica...

El professor Joan Francesc Mira contava una anècdota d´un viatge que va fer d´Itàlia a Suïssa: «Jo venia d´Itàlia „deia el professor Mira„ i en el tren, el revisor, a l´eixida de Lugano demanava els bitllets en italià, "Signore e signori, biglietti, prego" . La segona vegada que passà deia: "Meine Damen und Herren, Fahrkarte bitte" i la tercera vegada deia: "Mesdames et messieurs, vos billets s´il vous plait". Era el mateix revisor: simplement havíem anat de la Suïssa italiana a la francesa, passant per l´alemanya. També la senyora del carret de les begudes deia primer "birra", després "bier" i al final "bière". D´això se´n diu territorialitat, normalitat i respecte. Italià, alemany i francès, sense canviar-se la gorra, amb perfecta naturalitat».

Però a més, el professor Mira contava que a Suïssa, al Cantó dels Grisons (que parlen alemany, italià i romanx) com que el romanx està en perill, el 1996 van reconèixer la seua oficialitat, no sols al seu cantó evidentment, sinó a nivell federal, malgrat que només el parlen unes desenes de milers de persones!

L´exemple de Suïssa, no és el que haurian de seguir el Govern espanyol i els polítics valencians (i el ministre Wert!) tenint en compte que al nostre país tenim una llengua pròpia i que hem de protegir perquè és la més dèbil? I els bisbes i els rectors valencians, no haurien de seguir també l´exemple del revisor del tren de Suïssa, per dir «el Senyor siga amb vosaltres» a Benicolet, Torrent, Borriana o Alcoi, en compte de «el Señor esté con vosotros» que diuen a Utiel i a Requena?

Dos amics meus m´han comentat les dificultats que han trobat per celebrar una Eucaristia en valencià, en un casament i en unes noces d´or respectivament. I això era a la Plana Baixa i a la Vall d´Albaida, no a Múrcia! És normal això?

Els nostres polítics (i el ministre Wert) i els nostres bisbes i rectors, no saben que, segons l´Estatut d´Autonomia, el valencià és la «llengua pròpia» del nostre país?

Certament que encara ens queda molt per assemblar-nos a Suïssa. Políticament i eclesialment. Amb raó el CVC alertava que el valencià corre perill per falta d´inversió cultural. I pastoral!