La presidenta de Castella-la Manxa i secretària general del Partit Popular, María Dolores de Cospedal argumentava al setembre de l´any passat la seua, en aquells moments, proposta d´eliminació de jornal als diputats autonòmics amb la frase següent: «L´objectiu és que estiguen en política aquelles persones que verdaderament vullguen dedicar-se a això per la seua vocació de servir els ciutadans». Passaré per alt el populisme barat i l´aberració democràtica de la proposta i em centraré en la frase pronunciada per Cospedal amb la que no puc estar més d´acord. En política no hauria d´estar ningú que no tinguera un profund sentit de servici al ciutadà, ningú que no tinguera eixa vocació que porta a esforçar-se més enllà dels límits exigibles. Desgraciadament tota la força regeneradora que conté esta afirmació desapareix en l´instant que ix de la seua boca.
No hauria de resultar fàcil donar lliçons d´este tipus quan s´és un dels líders més destacats del partit dels sobresous, Gürtel, Emarsa, o dels papers de Bárcenas i dels acomiadaments simulats en diferit. No hauria de resultar fàcil dir estes coses sense fer-se roig baix la pluja de confeti de les festes gratis total. Hi ha massa polítics amb la cara forrada de vaqueta disposats a mentir-nos mirant-nos als ulls. Vocació de servici demana María Dolores als altres, mentres dia a dia van apareixent indicis que ens porten a la conclusió que el Partido Popular (presumptament) no és més que una societat mercantil sense més objectiu que el de la utilització del poder per al lucre personal d´alguns dels seus dirigents, els seus amics i col·laboradors necessaris.
Es demana vocació als polítics, austeritat als ciutadans, fe als seus votants, mentres les notícies parlen de comptabilitats paral·leles, caixes B, polítics amb més d´un jornal i sobres entregats en restaurants. Imposen des de la comoditat dels seus ben nodrits rebostos, retalls en educació i sanitat, pujades d´impostos directes i no progressius, moderació (quin eufemisme) salarial i a pesar de tot cada dia ens despertem amb una nova mostra d´ineptitud en el maneig dels diners públics. Retards en els pagaments als farmacèutics, als menjadors escolars, les beques per a llibres. Els nostres impostos pareixen haver desaparegut sense que ningú es faça responsable dels excessos.
Vocació ens demana qui compartix sigles amb un bon nombre d´imputats que omplin de vergonya les Corts Valencianes sense que es prenga cap mida excepte la de la defensa corporativa, perquè segons pareix, lo que cal protegir és el negoci i no la dignitat de les institucions. Regenerar la democràcia? Lo que fa falta és regenerar als polítics perquè per molt que modifiquem el sistema fins a elevar-lo a la perfecció sempre hi haurà qui siga capaç de fundar sobre ell una societat anònima que´l pervertisca en el seu propi benefici i açò succeirà mentres el poble no abaste la consciència que la seua principal missió és separar el gra de la palla.
