L´Any de la Fe

J.M. Bausset

23.11.2013 | 05:30

Demà dia 24 es clausurarà l´Any de la Fe, que convocà el papa Benet XVI fa tres anys. La data d´inici de l´Any de la Fe, l´11 d´octubre de 2012, volia commemorar el 50è aniversari de l´obertura del Concili Vaticà II, aquella primavera de l´Esperit, que amb els papes Joan XXIII i Pau VI, portà a l´Església la renovació, l´aggiornamento.
Amb la Carta Apostòlica Porta fidei, del papa Benet XVI, de l´11 d´octubre de 2010, se´ns convidava a viure l´Any de la Fe, com "una autèntica i renovada conversió al Senyor, únic Salvador del món".
Les celebracions de l´Any de la Fe es van enriquir, quan el passat 29 de juny, el papa Francesc donava a conèixer la seu primera encíclica, Lumen fidei, centrada en la fe com aquella llum que ens anima a caminar, que ens il·lumina i que ens encoratja a obrir nous horitzons d´evangelització.
I és que, cridats a ser cristians per a un temps nou, la fe ens ajuda en el testimoniatge de l´Evangeli, i alhora ens fa servidors del Regne en aquest segle XXI.
Al llarg del Nou Testament, són molts els testimonis de fe que trobem (molts d´ells dones) com la dona pecadora (Lc 7:26-39), la samaritana (Jo 4:1-42), la dona que patia pèrdues de sang (Mt 9:21-22), Marta i Maria (Jo 11:1-46), la dona cananea (Mt 15:28), el cec de naixement (Jo 9 1-41), exemples en el camí de la fe. I com tots ells, també, nosaltres, en ple segle XXI, estem cridats a ser testimonis del Senyor Ressuscitat.
L´Església, que com ha dit el papa Francesc, "és la família on s´estima i on som estimats", ha proclamat en aquest Any de la Fe el goig de creure. El goig de formar la comunitat dels deixebles de Jesús i de compartir la fe. Una fe que, encara que moltes vegades és fràgil, fosca, insegura o dèbil, és sempre un tresor i un do de Déu que, lliurement, acollim.
Moltes vegades els cristians hem estat acusats de supersticiosos o d´irracionals, pel fet de creure. Se´ns ha dit que la fe no tenia cap fonament lògic i que no era sinó imaginacions sense fonaments, que anaven en contra de la ciència. Encara més: se´ns ha dit que fe i ciència eren incompatibles!
Fa uns mesos, el físic Peter Higgs, descobridor del bosó que porta el seu nom i Premi Príncep d´Astúries 2013 d´Investigació, Ciència i Tècnica, deia: "No sóc creient, però la ciència i la religió poden ser compatibles". I afegia encara: "No hi ha conflicte entre el Déu creador i allò que hem descobert de l´Univers" i per això afirmava també: "És possible tindre creences religioses i alhora ser científic".
I és que, els arguments segons els quals la fe no té cap sentit i, encara més, va contra la ciència, no són veritat! Fe i ciència, com diu el professor Higgs, no solament no es contradiuen, sinó que són compatibles.
Per això, en aquest any i sempre, "tots els cristians tenim el deure de transmetre la fe amb valentia", com ens ha demanat el papa Francesc. Transmetre la fe i viure-la amb alegria, com a testimonis del Senyor Ressuscitat! I també, amb respecte i humilitat, anunciar-la als no creients.



Enlaces recomendados: Premios Cine