L a recuperació de la Generalitat (1982) i la Llei d´Ús i Ensenyament del Valencià (LUEV, 1983) són fites importants. Però la millor manera de celebrar aniversaris és reflexionar sobre el futur. L´aniversari de la LUEV hauria d´aprofitar per a assentar una nova política lingüística.
Per a Taula de Filologia Valenciana, és tan necessari potenciar l´ús del valencià com acabar de superar la fractura social per la interpretació de la seua naturalesa. A més de llevar-li cohesió a la societat valenciana, eixe conflicte té efectes negatius en les persones i els partits polítics. La problematització del valencià facilita que una part dels valencians es senta poc identificada amb una afirmació de la LUEV: dir que el valencià és «la llengua històrica i pròpia del nostre poble, del qual constituïx la més peculiar senya d´identitat». En efecte, la identificació amb una llengua porta a usar-la, i és notori que una bona part dels parlamentaris valencians no parla en valencià, amb inclusió de molts consellers i de presidents de la Generalitat.
Socialment, la falta de consens sobre la naturalesa del valencià i sobre les funcions socials que hauria de tindre encomanades impedix que els governs valencians executen acords establits. Així, tant el dictamen sobre el valencià que va elaborar el Consell Valencià de Cultura (1998) com el Pacte pel Valencià firmat pel PP i el PSOE (2001) indiquen quines són les absències de la política lingüística seguida de 1983 al 2001. En eixa situació, les declaracions a favor del valencià són poc més que recursos retòrics.
Certament, hi han actuacions en els governants que fan pensar en la hipocresia. Però també és veritat que l´oposició pareix que ha tret poques lliçons de l´anomenada Batalla de València. Com ara, en el mes de desembre ha donat suport a un document que ha permés este titular de periòdic: «PSPV, Compromís y EU firman un manifiesto para proteger el catalán en la Comunitat» (2013-12-05). Taula de Filologia pensa que, mentres cada sector no assumixca la responsabilitat de les coses que no fa bé, seguirà pagant el resultat el poble valencià: el grau baix de cohesió de la societat valenciana i d´identificació com a valencians.
En la naturalesa i el nom del valencià, en el potenciament de l´ús públic i en el compromís per un model lingüístic valencià digne, identificador i aplicable a l´oralitat, hauria d´existir una base comuna a la dreta i a l´esquerra, als partits més valencianistes i als que no ho són tant. Mentres això no passe, seguiran apareixent acords que no es satisfan, o l´ús particular de mitjans públics (com passava en Canal 9). Taula de Filologia Valenciana demana als partits polítics valencians que treballen per a arribar a una base realment compartida en factors fonamentals, tant en els símbols com en l´ús del valencià i en el seu ensenyament (com ara, ¿no és un mal símptoma social que l´ensenyament en valencià siga pràcticament privatiu de les escoles públiques?).
