Rita Barberà, que va dir que posava «en marxa un pla d´austeritat en les despeses» per superar les dificultats financeres de l´Ajuntament de València els pitjors anys de la crisi, s´ha berenat (és un dir) 278.000 euros (que no és un dir, puix té eurons la cosa!) en costos de representació aquesta legislatura. Tot un exemple d´austeritat, sí senyor, i un millor exemple encara d´impunosuficiència adquirida. Adquirida en dues llargues dècades de poder, que fan veure com a normal centenars de factures en menjars, viatges, hotels i luxes de nou ric.
Fins ací ha arribat la riuada: fins pagar 685 euros per una nit a la suite d´un hotel de cinc estrelles en Madrid. Culpa segurament de Trivago que, malgrat ser el major comparador de preus d´hotels, passa per alt les ofertes online de l´Hostal La Estrella que regenta la Benigna, de la sèrie Amar es para siempre. En fi, que tanta austeritat m´aclapara. Sobretot quan veig com es paga tan car allò que pot ser tan barat. I me´n faig creus, que ni en un camí del calvari, quan em diuen que l´ajuntament del cap i casal s´ha gastat els últims quatre Nadals més de 25.000 euros en regalar caixes de taronges comprades a preu d´or. Vaja, que ni en el súper d´un aeroport!
L´enumeració dels dispendis és llarga qual infantesa de Peter Pan, però la done per acabada amb els 4.912 euros pagats per llogar un cotxe amb xofer. Decisió que, aparentment, provoca un neguit tan pertorbador com una visita de la senyora Fletcher, però només aparentment; puix, més que haver-hi balafiament, n´hi ha prudència. Ja saben: després d´un bon àpat, si et puja el caloret, no conduïsques! Però si és mala la cobdícia, pitjor és la prodigalitat: pagar més car allò que pots comprar més barat al xinés de la cantonada. Tot i això, el que més sobta de l´alcaldessa és que confonga sobrietat amb coentor. «No quiero las cutrerías que pretenden otros», afirma. Veritat que donen ganes de contestar-li? Si ara no ho faig és perquè se m´ha acabat l´espai.
