Segons l´última enquesta del CIS, que tampoc cal interpretar com una veritat revelada, el Partit Popular continuarà governant al País Valencià si pacta amb Ciudadanos. Així que la pregunta més escoltada aquests dies en certes tertúlies ha sigut la següent: què més ha de passar perquè els valencians deixen de votar al PP? La resposta mereix tota una tesi doctoral, puix és inaudit que un partit marinat en la corrupció continue imbatible malgrat el tutti frutti d´escàndols cuinats al llarg de vint anys. Si Ciudadanos pacta amb el PP „cosa bastant previsible, ja que els poders econòmics i mediàtics l´han dissenyat com un succedani„, les viandes programàtiques de C´s no faran més digerible el menú popular. En València „paradigma de la corrupció„ un pacte amb el PP com a plat principal fa ois. I és que hi ha tants motius per estar-ne farts que no hi ha sanador capaç de trencar l´enfit.

El missatge demoscòpic és contundent: victòria insuficient del PP, derrota aparatosa del PSPV, C´s cotitza a l´alça, Compromís no toca sostre i EU no toca fons, Podem suma desencisos i UPyD suma desgràcies. Dit d´una altra manera, dos blocs quasi homogenis: una esquerra multicolor com l´arc de sant Martí i una dreta que imita la naturalesa reproduint-se per bipartició (PP i C´s).

El CIS confirma que el PSPV ha deixat de ser l´oposició en singular. Per no ser ni tan sols és el gos llebrer que, al canòdrom de la política, persegueix la llebre mecànica (PP) amb l´esperança d´atrapar-la. Pàl·lida metàfora d´un partit que un dia deixà de ser fidel a si mateix; i que es va arruïnar com alternativa quan va disfressar un seguici d´interessos sectaris amb el cimbell d´una renovació fallida. Qui no entenga per què tirà a la cuneta els millors quadres del partit mai entendrà per què ha esdevingut recessiu. I «això és tot, amics», que diria el conill Bugs. Tot i que una enquesta és una enquesta i la festa no s´acaba fins que s´acaba. És a dir, el 24 de maig: festa... de la democràcia. O això diuen.