Antonio Cañizares, l´arquebisbe de València, afirma que «el feminismo es incompatible con la ecología». No podem negar que aquest correlat és atrevit i precursor, que pot servir tant per a iniciar una nova línia d´investigació sobre els feminismes o sobre l´ecologia, com per a formar part d´un relat curt del Club de la Comèdia... Tanmateix, la versatilitat de la frase perd tota la seua gràcia quan el monologuista que la formula és el mateix que fa temps feia una altra associació d´idees, no tan original ni tan exòtica com la darrera, sinó més aviat cruel i inquietant, comparant els abusos sexuals amb l´avortament.
Comparar un delicte tipificat en el Codi Penal amb un dret que tenim les dones, possiblement hauria de ser un altre delicte. La manipulació en qüestions tan serioses i íntimes afortunadament genera un rebuig social amb tolerància zero que debilita la infàmia. Per això, s´agraeixen i molt, els incipients cordons sanitaris institucionals que, com el del 9 d´Octubre passat, des del respecte a tota creença i confessió, desproveïa la processó cívica de la pàtina eclesiàstica. És un bon gest que, una volta encetat, no pot aturar-se i ha de ser coherent en tota la resta de la vida pública, a través d´una bona pedagogia, i, igual que es fa en situacions d´emergència, s´ha de començar pels col·lectius més vulnerables: les xiquetes i els xiquets. Però, al pas que anem, serà més fàcil fer compatible el feminisme i l´ecologia que fer un Estat laic, coherent en una Educació públic i laica, si aquell cordó de la processó cívica, no aïlla i exclou també el Concordat amb l´Estat.
