04 de febrero de 2016
04.02.2016

A propòsit d'una pintada

04.02.2016 | 04:15

E ntrant per un camí em vaig encontrar una pintada que, segons pareix, anava dedicada a la meua persona, signada per un grup radical i independentista.

«Feixista» era el primer que día. Té gràcia que la persona que l´ha pogut fer estiga disfrutant d´una democràcia per la que alguns venim lluitant i treballant des del principi „vaig ser l´únic interventor d´UCD en una població de l´Horta Sud, en les primeres eleccions democràtiques i desde entonces no he parat„ i es el que li permet poder escriure eixe insult, i ademés ho faça creient que pot tindre eixa potestat de donar marxamos democràtics.

«Lladre» era el següent. Tot perquè vaig aparéixer en una notícia per un asunte de un donatiu de mil euros al PP, que al final era un error haver comparegut. Porte vint-i-quatre anys treballant a València en càrrecs públics dins de l´ajuntament, dels cuals huit han sigut portant l´urbanisme de la tercera capital d´Espanya i no he tingut res fins ara. I este anònim pintador es permet insultar-me per un donatiu de mil euros i no agrair-me res pels 24 anys de treballs publics pels valencians.

Lo ultim és «beata», supose que per allò de que com ara tots els gèneres estan mesclats, puix ahi va aixó! Tranquil que, com ve del llatí i te a veure amb la santitat li agraïsc a l´espraier/a ja que això es el que intent: ser sant.

Ah! I que sàpia que el problema que tenim els catòlics que volem viure les nostres creences és que per anar a missa i poder combregar necessitem confesarmos sovint „en el meu cas procure que siga casi totes les setmanes„ i si un roba quelcom que no li donen l´absolució si no ho torna, al igual que passa si un destrossa el bon nom d´algún i té que arreglar-ho abans de l´absolució, pel que ho tinc mal per poder ser un lladre.

La veritat és que la pintada m´ha servit per a reflexionar en els tres aspectes anomenats per a afinar mes en ells si és possible: a continuar lluitant perquè la democràcia estiga cada vegada mes consolidada i on capien tots; perquè l´honradesa continue sent de manera radical l´essencial en la democràcia i en la meua vida i perquè imite els passos de Jesucrist per anar al cel, podent confessar-me sovint i complir les penitències.

Que quede clar que no se qui ha fet la pintada, però m´agradaria tindre una conversació tranquil-la en l´autor per a arrivar a comprendre com pot existir eixe odi per les idees, sense respecte a les persones i veure si podem arribar a algun punt de trobada, jo basant-me en sant Joan de la Creu que posaba l´amor per damunt de tot per a traure amor i ell basant-se, per exemple, en Martin Luther King, que tambe buscava l´amor de la no-violència, o en qualsevol altre pacifista.

La democràcia porta respecte a les persones, amb la possibilitat de no estar d´acord en les idees i no per aixó es pot arribar a plantejaments d´èpoques passades a Espanya, on es fea sang i violència contra els quals no pensaven de la mateixa manera.

Compartir en Twitter
Compartir en Facebook
Enlaces recomendados: Premios Cine