Al llarg de la història s´han anat produint conflictes i divisions que han provocat el trencament de la comunió entre els cristians. A més, la separació de l´imperi romà entre l´Orient i l´Occident, va contribuir a l´allunyament de l´Església amb seu a Roma i la que tenia per seu, Constantinoble. Però va ser el 1054, quan es produí de facto la divisió de l´Església indivisa, amb l´anomenat Cisma d´Orient. L´origen d´aquest Cisma va ser un conflicte doctrinal: la modificació del Credo de Nicea que va fer, d´una manera unilateral, el papa Lleó IX. Això va provocar l´excomunió mútua del representant del papa Lleó i del patriarca de Constantinoble, Miquel Cerulari amb la divisió de l´Església.
La trobada històrica del divendres passat a L´Habana entre el papa Francesc i el Patriarca de Moscou i de totes les Esglésies Russes, Ciril, ha estat un primer pas per refer la comunió entre aquestes Esglésies separades des de fa pràcticament mil anys. I la firma de la Declaració Conjunta entre Francesc i Ciril, és un signe d´esperança i de diàleg, per buscar la unió de l´única Església de Crist. D´aquesta manera, l´abraçada de Ciril i de Francesc ha estat un gest de reconciliació (esperat des del 1054) que obri un camí vers la plena comunió de l´Església Catòlica i l´Ortodoxa.
A L´Habana, convertida en capital de l´ecumenisme, el Patriarca Ciril es comprometia a "treballar junts per les nostres Esglésies i pel futur de la civilització". Units en el desig per la pau i la comunió plena de tots els cristians, el papa Francesc manifestava la seua fraternitat amb el Patriarca Ciril, amb qui va parlar "com a germans" per un "mateix baptisme".
El papa Francesc ha volgut que el pròleg del seu XIIè viatge Apostòlic Internacional, fóra la trobada amb el Patriarca de Moscou, un encontre que ajudarà a cicatritzar les ferides de la divisió produïda en l´Església el 1054. Aquesta trobada canviarà la història, ja que aquest encontre ajudarà a superar les condemnes de temps passats. De fet, les excomunions mútues entre les dues Esglésies ja foren abolides després del Vaticà II, i el papa Pau VIè s´abraçà per primera vegada amb el Patriarca Atenàgores de Constantinoble, el 5 de gener de 1964 a Jerusalem. Anys més tard, els papes Joan Pau II i Benet XVI també es van trobar amb el Patriarca Bartomeu, de Constantinoble. Però fins ara, mai un papa s´havia trobat amb el Patriarca de Moscou i de totes les Esglésies Russes.
Aquest somni, llargament desitjat pel papa Francesc, ajudarà a treballar per la pau i la comunió plena de les dues Esglésies i portarà un canvi en les relacions entre Roma i Moscou, des del diàleg i la reconciliació. L´Habana, com a senyal d´esperança, ha fet possible passar de l´enfrontament al trobament, de l´enemistat a la fraternitat, dels prejudicis al diàleg, de les condemnes a la reconciliació, de la indiferència a la plena comunió.
El papa Francesc, amb valentia, tenacitat i humilitat, desitjant trobar-se amb el Patriarca Ciril, li va fer saber la seua total disponibilitat per fer possible aquest encontre: "aniré on tu vulgues, quan tu vulgues i com tu vulgues".
Podem dir que a L´Habana, amb Ciril i Francesc, ha renascut una primavera ecumènica, que ens recorda que l´Església que Jesús va instituir sobre Pere i Pau i els altres Apòstols, ha de ser una, ja que com repetia el bon papa Joan XXIII, "és molt més el que ens uneix, que allò que ens separa".
Amb la trobada a L´Habana, els cristians iniciem un camí per arribar a la unitat de les Esglésies, volguda per Jesús, oblidant i esborrant recels, malentesos i suspicàcies. És el Senyor qui renovant i enfortint la vida de les Esglésies Cristianes, tira a terra els murs que encara ens separen. Així construirem la unitat en l´amor i en el perdó, més enllà dels desencontres i dels recels que entre tots hem alçat.
Per mitjà de la pregària, i imitant el gest de Francesc i de Ciril, els cristians hem de ser artesans de reconciliació i de comunió al si de l´Església. I com ens exhortava el papa Francesc el 2014, hem de mantindre´ns "amb humilitat i confiança, en el camí cap al restabliment de la plena unitat de tots els creients en Crist", respectant les legítimes diferències i aprenent a conviure com una única família.
