E l dia 16 de març de 2016, Levante-EMV publicava una entrevista al Director de l'Observatori Europeu per a les Drogues i la Dependència, Gregor Burkhart. En dita entrevista l'expert denunciava que les mesures de prevenció eren executades per personal no expert i proposava una sèrie de mesures eficaces com ara a) no donar tota la informació, b) imposició de normes per part de mares i pares i c) evitar els estímuls inapropiats i d) no confiar en mesures ineficaces com apel·lar a l'autonomia cognitiva dels adolescents, la qual cosa no funciona.

Assolint que la droga és causa manifesta de problemes psicològics, fisiològics, econòmics i socials que condueixen a la depressió, la marginació, la presó o la mort, voldria exposar una sèrie d'arguments contra la postura de l'expert europeu:

1. L'autonomia moral és el principi de qualsevol regulació normativa. Si eliminem això i ens basem en el marc conductista de l'estímul resposta, la bondat o maldat queden eliminades. Si considerem però que el consum és roín, aleshores no hauríem de prendre l'autonomia lleugerament.

2. Dubte que la informació veraçment presentada no tinga algun tipus de resultat positiu en la prevenció del consum de drogues: la ignorància de les conseqüències negatives de l'heroïna als 80 o de la transmisió de la SIDA via sexual a l'Àfrica subsahariana o el sudest asiàtic pareix que ha resultat clau per a llur desenvolupament. La teoria de l'acció racional és un camp ben establert i mostra com sense l'acció planificada no s'entendria com l'ésser humà ha desenvolupat la ciència i la tecnologia. Un adolescent no es plantetja agafar el tren en direcció València i acaba a Lima. Si l'acció racional i autònoma no conta res, aleshores l'article de Burkhart és impossible com a ciència i s'autorefutaria.

3. En tot cas, per a avaluar si és o no necessari donar informació (suficient, sembla que no és) caldria aillar eixe factor dels estudis socials, cosa contrària podria ser que donar informació no baixara el consum perquè la informació ja s'ha donat i el consum ja ha baixaat el que eixe factor, per si sol, permet.

4. No donar informació és ocultar-ne, i ocultar-ne és mentir. Mentir és immoral. Augmenta això la confiança pares fills? No crec. En tot cas, si el consum és roín, mentir pot ser ho siga també.

5. La salut no és un valor compartit per tothom ni un criteri moral absolut. Si ho fora, caldria prohibir els esports de risc, els de no tant risc, el menjar ric en greix, conduir... en nom de la salut.

6. El consum de certes substàncies és un valor reconegut a moltes cultures. Drogues com el Paracetamol o l'Escitalopram tenen un ús farmacèutic evident, drogues com el café o el té, tenen el seu perill i els seus beneficis, així el vi o el haixix.

7. L'esquema estímul-resposta és, efectivament eficaç. Si el que importa és simplement que els i les adolescents no consumesquen, en efecte retindre'ls a casa o fins i tot l'assassinat evita el consum de forma més eficaç encara.

8. L'objectiu de la regulació social i legal de les drogues és evitar-ne l'abús, la infelicitat i la manca de llibertat que això provoca. Burkhart obvia l'atac a les llibertats i a la tria racional i autònoma que el consumidor o la consumidora poden fer si no se'ls prohibeix.

9. L'expert de l'Observatori Europeu es queixa de que hom catalogue de feixista que els pares imposen normes que prohibesquen el consum; sense dubte la norma moral imposada heterònomament n'és, de totalitària, no cap un debat sobre això.

10. Si bé Burkhart és un expert en prevenció, no ho és en el que jo vull o en la felicitat aliena, és per això que la simple prohibició, l'evitar els estímuls i el manipular l'accès a la informació i a la opinió de l'adolescent pot ser eficaç en prevenció, però dubte molt que construesca millors persones, més dignes, més lliures i més felices.

11. Finalment, a la Revista Española de la Drogodependencias de desembre de 2015 acaba proposant una lamentable inversió de l'eticitat quan proposa que deixar que certes persones trien és immoral i va contra la llibertat.

12. En resum, la postura de Burkhart contra el consum se limita a no digues tota la veritat i deixa que jo trie per tu el que te convé i el que no. Si és el cas que fora eficaç estratègicament, tal postura és una perversió radical de la moralitat que la filosofia moral ha etiquetat com el terror de la virtud.

13. Finalment si el procés de creixement cap a la maduresa de l'adolescent passa per assolir responsabilitats i drets, pot ser contraproduent la prohibició sense més del consum adult sense promoure el debat i l'autonomia en el seguiment de les normes.