El topònim oficial de València serà exclusivament en llengua pròpia. Demà s´iniciarà el procés de valencianització (si el temps ho permet i l´autoritat competent ho aprova, com deien els cartells anunciadors de les corregudes de bous). Ha costat més que parir una balena, ja que la proposta de valencianitzar el nom de la ciutat té com a finalitat complir el «Reglament sobre l´ús i normalització del valencià», que dormia com l´algeps des que fóra aprovat pel consistori en 1996. Ara fa 20 anys, doncs. I diga el que diga el tango, 20 anys estan lluny de ser un no-res.

Sempre dic que València i Valencia no són realitats equiparables: la primera és la capital del País, la segona és el cap i casal que hauria de ser i no és. València només hi ha una. Valencia, en canvi, és també la capital de l´Estat de Carabobo (Veneçuela), i una ciutat de la província de Los Ríos (Equador), i un poblat de l´Estat de Pennsilvània (Estats Units), i un llogaret de la província de Corrientes (Argentina). Fins ara, doncs, per a mig món la confusió era tan inevitable com el somriure de l´oient quan escolta un acudit de Lepe. A partir d´ara no hi ha lloc per a la confusió. València és única. Més valenciana que mai i sense necessitat d´apel·latius (com aquell «del Cid» que les tropes de Franco li afegiren arran de la seua entrada triomfal al cap i casal).

I ara que hi pense, diré que és un error enfocar la normalització dels topònims com una disputa entre valencià i castellà. El nom d´una ciutat en la llengua subordinada no menyscaba la llengua dominant. Es tracta, només, de ser lleial a la llengua del país. Ah, i apostar per la doble denominació „Borriana/Burriana, Moixent/Mogente, Elx/Elche, etc.„, més que un error és una estupidesa, com resa la cèlebre frase; puix trenca tots els rècords del ridícul. Ridícul que algunes Administracions fan extensiu als rètols de les dependències posant «Urgencias» al costat d´«Urgències» i «Entrada» al costat d´«Entrada». Sort en tenen que fer el ridícul surt gratis, sinó s´haurien arruïnat.