Si les eleccions del 26J pogueren ser explicades en termes futbolístics, el duel PP-Podem seria com un clàssic Barça-Real Madrid. Dic Podem i no PSOE perquè amb el fitxatge d´IU i les confluències supera als de Pedro Sánchez, segons el CIS. Els de Sánchez, a més, no remunten el gol en pròpia meta del pacte amb Ciudadanos que els deixa en fóra de joc davant la bipolarització ideològica esquerra-dreta. Diran que queda molt de partit encara i que el PSOE deixarà de jugar en el mig camp i s´obrirà per l´esquerra per poder tirar millor a porta, però ara per ara du al bescoll l´alè de la derrota: la del 20D (que va celebrar esperpènticament, com aquell equip que en lloc de perdre sis a zero perd sis a un) i la de la investidura; espantades de Chacón i Lozano, a banda.

El marcador electoral de desembre reflecteix la victòria sociològica de l´esquerra que, tot i així, no ha evitat que el PP fóra el partit més votat (amb més gols electorals, seguint la metàfora futbolística). La tradicional dispersió del vot d´esquerra „un bovalar per al PP fins la irrupció de C´s„ i un sistema electoral guilopo i maganxós deixaren IU amb un pam de nas. Ara que Podem suma IU i confluències, guanyar les generals „la primera divisió de les eleccions„ depèn més dels propis encerts que dels autogols del PP (que ausades que n´hi ha hagut amb el degoteig de corrupteles).

El CIS, tan carregat de croquis com el quadern de Mourinho, certifica de nou que al PP els pollastres li ponen. No només són els de Rajoy l´equip que va per davant en el marcador, sinó que amplia l´avantatge que tenia i acaricia la possibilitat de proclamar-se campió de Lliga. I això que la pilota de la corrupció no para de botar perillosament dins de l´àrea de penal. Quant a Compromís, entra en zona de descens i qui sap si se´l castiga per anar-se´n al grup mixt, a no ser que en això el CIS punxe com una escopeta de fira. Mort el polp Paul, no podem ja tirar mà de les seues habilitats predictives i demanar-ne una segona opinió.