Una important obra editada fa ja temps sobre els monestirs a Espanya començava els seus comentaris sobre el recinte monacal de Sant Domènech amb aquesta frase: «Pocs sospitaran que després de la façana de l´actual Capitania General de València s´amaga un convent medieveal». Així és amics i amigues, la gran majoria de la gent del nostre país no és una excepció, ja que aquest valuós cenobi porta moltes dècades ocupat per instal·lacions militars i, per tant, la seua riquesa històrica i monumental no està a l´abast de la ciutadania. Ara, en ocasió del cap de setmana de portes obertes, alguns hem pogut entrar per a conèixer una de les peces més significatives del nostre gòtic amb suficients elements singulars d´arquitectura, cas de la volta amb arestes de la capella, que és objecte d´admiració dels experts.

Com altres persones vaig aprofitar el cap de setmana passat l´ocasió i la veritat és que a més d´apreciar la bellesa d´espais com el claustre, la sala capitular „una de les més belles de l´arquitectura gòtica segons he llegit„ les capelles o el presbiteri, no vaig poder deixar d´evocar fets que van girar al voltant d´aquestes pedres tant de la història més llunyana „cas de quan es va començar la construcció amb la figura d´Alfons el Magnànim„ com de moments posteriors: la visita de Ferran VII o el pas del general Elio i la seua execució a garrot pels seus crims; tot i tenint en compte que encara tenim un carrer dedicat a ell, i així i tot els últims dies de juliol de 1936 quan l´èxit o fracàs de la revolta en les nostres terres va dependre de les indecisions i comportament final del general Martínez Monjo, donant-se la circumstància que davant al palau de Cervelló el líder de la Dreta Regional Valenciana, Lluís Lucia, va decidir no recolzar el «Glorioso Alzamiento».

El monestir de Sant Domènech continua ocupat per unes instal·lacions que podrien estar en un altre lloc, per exemple en els edificis de l´Albereda, de manera que la seua riquesa patrimonial tinguera les portes obertes tot l´any i no solament de tard en tard. Aquesta possibilitat no exigiria més que una cessió, temporal o permanent, de l´edifici que és de titularitat estatal a la nostra Generalitat, tal com es va suggerir des del Consell Valencià de Cultura. Un tema pendent més, que un o un altre dia pot ser realitat en funció que aquells que tenen les responsabilitats públiques acaben fent els seus deures.