Des del convenciment de la igualtat de tots els éssers humans, amb independència del seu lloc d´origen, raça, sexe o religió, em molesta profundament açò que s´ha vingut en anomenar discriminació positiva i que consisteix, les més de les vegades a discriminar a un sector en favor d´un altre i en açò no crec que el col·lectiu que veu retallats els seus drets veja gens de positiu. En el cas de la discriminació entre homes i dones, l´exigència de paritats, a voltes impossibles, la imposició de quotes en llistes de representació o òrgans de govern és, en el millor dels casos, paternalista i babau i, en el pitjor, revantchista i facilona.
Gens més lluny dels objectius que ens plantegem els que sempre vam creure en la igualtat d´homes i dones quan persones amb idèntics drets i deures en una societat justa i raonable, que la bojeria de la discriminació positiva i la seua exacerbació fins al ridícul d´anul·lar decisions o premis per falta de paritat en les comissions. Entenc perfectament que veníem en el nostre país d´una societat masclista en la qual els homes havien acumulat privilegis injustificables però, per açò mateix, no cal fer el viatge de la igualtat a colps de pèndol.
En les últimes decisions, com la posada en dubte de la llei de custòdia compartida de la Generalitat Valenciana o en programes electorals, que sustenten propostes absurdes sota el pretext de protegir a les dones, està aflorant el més ranci d´aqueix corrent del socialisme espanyol que es va anomenar, justificadamente, zapaterisme i faríem bé els que creiem en la igualtat per damunt d´electoralismes, a detectar i denunciar impostures tocant a d´aquest tema.
Un altre aspecte que també es presta a la demagògia i l´electoralisme discriminatdor, és el tema de les llengües d´Espanya diferents del castellà i ací sabem molt de l´injust de dotar d´horaris privilegiats als grups que s´imparteixen en aqueixes llengües, unflar artificialment les dades d´els qui les parlen o empren habitualment, alimentar victimismes inexistents o privilegiar títols relatius a les llengües co-oficials enfront d´uns altres que, de debò, tenen transcendència en l´exercici de les activitats per a les quals s´ofereix un lloc de treball o una plaça a l´Administració.
Potser li estranye a més d´un lector que, per segona vegada des de les pàgines d´aquest diari, renuncie a l´ús de la meua pròpia llengua per a emetre aquesta opinió. No ho dubten, ho faig per a traure partit d´aquesta discriminació, anomenada positiva, de la qual tants beneficis ha tret alguna formació política que l´ha emprat sistemàticament per a col·locar als seus coreligionaris en llocs de l´anomenat grup A de l´Administració i per a que els meus punts de vista i les meues crítiques siguen llegides, també, pels membres d´alguna secta lingüística que es prohibeix a si mateixa l´ús del castellà malgrat ser la llengua majoritària d´aquest país.
